Crònica de Bernat Desclot/Capítol CIX

CAPITOL CIX

Com lo rey de França no volgue parlar ab los missagers del rey d'Arago.

S

obre aço los missatgers se apparellaren de anar, e tengueren llur cami vers França; e cavalcaren tant per jornades que vengueren a la ciutat de Paris hon lo rey era, e aqui albergaren en hun rich hostal de hun burzes de la ciutat. E quant lo rey de França sabe que los missatgers del rey d'Arago et de Cecilia eren venguts en la ciutat de Paris e que volien parlar ab ell, fo molt temeros de ço hon ell se tenia per mal mirent e per colpable, e nos volch demostrar a ells. E sobre aço trames missatge als dotze pars de França: que venguessen devant ell. E quant foren venguts, dix los axi:

 «Barons, per tal vos hic he feyt ajustar, quem donets consell; que hanch negun temps no fo major mester que ara. Lo rey d'Arago m'ha tramesos sos missatgers, e volen ab mi parlar. E creu que reptar man de part del rey d'Arago; car li he trencades treves, axi com no deig e sens acuydaments; que covinença era entre mi e ell: que null temps no guerrejassem, si donchs nos ab dos, cos a cos, nons acuydavem. Per que no m'en poria yo a ell defendre per nulla bona rayso. -Senyor, dixeren los dotze pars, nos vos donam de consell que no us demostrets als missatgers, nels lexets parlar ab vos; mas nos

irem a ells, e demanarlos hem que volen dir. Segons que diran, nos los respondrem».
 E axi lo consell se departi, el rey tench se per pagat. E els dotze parts de França anaren s'en luny, en huna forest de Paris. E com foren aqui, trameseren missatge als missatgers del rey d'Arago e de Cecilia: que venguessen parlar ab ells. Els missatgers, que hagueren ja entes lo fet, en qual guisa era, e que als no y pogueren fer, vengueren lla hon los dotze parts de França eren; e paregueren be missatgers de gran valor e de honrat senyor. Els dotze pars acolliren les molt be e dixeren los:  «Bells senyors, be siats venguts! Nostre senyor lo rey de França nos ha tramesos aci a vosaltres, per tal com ell no ha be ahina de parlar ab null hom; e quens digats ço per que sots venguts ne qui us ha tramesos. E nos per lo rey de França respondrem vos a aço que vos nos direts».
 Sobre aço los missatgers del rey d'Arago e de Cecilia respongueren als dotze parts de França els que a null hom no dirien la missatjeria sino al rey de França son cors. Els dotze parts resposeren als missatgers: que nenguna manera no podien parlar ab lo rey de França. Els digueren axi als dotze pars de França:

 «Bells senyors, nostre senyor lo rey d'Arago e de Cecilia, tramet a dir per nos a vostre senyor lo rey de França, quil ha guerrejat, e mal mesa sa terra sens acuydament e sens nenguna rallo, per qu'en val menys sa fe e sa valor; e d'aço es apparellat que lo y menara cors a cors, o ab cent cavallers per cent, o ab mil per mil, o aytants com ell se vulla. -Certes! digueren los barons de França, vos parlats trop e deyts tals paraules, que, si nostre senyor lo rey de França ho sabia, ell vos faria tolre la vida del cors. -Certes! digueren los missatgers, les paraules que nos vos dehim de part de nostre senyor lo rey d'Arago e de Cecilia, diriem nos al rey de França, sil nos mostrats nel nos lexats veure; e dehim les a vosaltres, per tal que les digats o quens responats per ell. -Nos, dixeren los barons de França, no direm aytals paraules al rey, ne us farem resposta, ne nos per ell. Ans vos dehim: que us en tornets en vostra terra, e no us hic aturets pus».
 Sobre aço los missatgers s'en tornaren a llur hostal, e estigueren aqui tota la nit; e quant vench al mati, cavalcaren ab llur companya tant per jornades tro que foren tornats en Arago. E vengueren devant lo rey; e digueren li tot ço quels dotze parts de França los havien dit, e com lo rey de França nos era volgut demostrar a ells.
 Ara lexaren a parlar del rey e dels fets de Arago, e parlarem dels fets de Cecilia.