Crònica de Bernat Desclot/Capítol CX

CAPITOL CX

Com lo rey Carles feu armar vint galeres a Macella e madona la reyna de Arago vint a Mecina.

D

iu lo comte que, quant les quatorze galeres del rey d'Arago e de Cecilia hagueren desconfites les quarenta huyt galeres del rey Carles devant Nicotera en Calabria, de les quals ne prengueren vint e dues que amenaren a Mecina e les altres de Prohençals e del principat fogiren, lo rey Carles trames missatge a Macella a son senescal; que fes armar vint galeres a Macella al mils que pogues, e que no romangues null hom de mar a Massella ne en tota Prohença que no entras en les galeres; e que no romangues per diners; e qui no y volgues entrar per grat, que lo y fessen entrar per força; que gran vergonya e desonor era llur, com axi eren fuyts per quatorze galeres; per que era mester que s'en venjassen. Quant lo senescal del rey Carles hac hagudes les lletres, e entes ço quel rey li manava, feu armar vint galeres al mils que ell poch, tot axi com lo rey ho hac manat, e li trames a dir; que no romangues null hom bo de mar en Prohença, que tots no entrassen en les galeres. Si que cascuna galera havia doble armament e sobres de bones armadures; per que ells s'en vanaren e deyen: que quaranta galeres valien d'altres gents.

Quant les galeres foren apparellades de partir de Massella, lo rey Carles vench a Massella, qui fo vengut del principat e de Roma, qui s'en anava a la ciutat de Bordeu. E feu manament als dos almiralls de les galeres: que s'en anassen a Napols e que fessen la volentat del princep son fill. Los quals

dos almiralls havien nom axi, Berthomeu Bovi, e l'altre En Guillem Cornut, ciutadans de Masella. E axi les galeres partiren se de Masella e anaren s'en a Napols. E quant foren a Napols, lo princep feu armar set lenys, cascu de huytanta rems e de setanta rems, que anassen ab les galeres; e feu muntar en cascuna galera cavallers prohençals e napoletans; e feu los manament que fessen la via de Palerm, e puix que costejassen tota la Cecilia tro a Terra Nova, per trobar les galeres del rey d'Arago, e si no les trobaven que s'en anassen a Malta.
Quant les galeres hagueren hagut lo manament del princep, partiren se de Napols e vengueren s'en en les mars de Palerm; e en aquella mar prengueren barques carregades de vi e de fruyta que anaven en Cecilia; e digueren que anaven en Tunis, a per ço lexeren los anar. De les quals barques ana huna a Mecina e les altres a Palerm e a Trapena, e digueren novelles de les galeres del rey Carles que volien venir en Cecilia.
Quant madona la reyna sabe aquest ardit, feu aytantost armar hun leny a quaranta rems e trames lo a Malta a les gents que alla havia trameses, qui tenien lo castell de Malta assetiat, el combatien ab trabuquets: que s'en levassen e que s'en anassen a la ciutat de Malta, e ques guaytassen molt be, que les galeres del rey Carles hi devien venir. E aytantost que les galeres qui eren per la reyna a Malta hagueren hagut lo missatge, levaren se de aqui e entraren s'en en Malta e pensaren de guardar e de guaytar la ciutat. E madona la reyna de Arago feu armar vint galeres de Catalans e de almugavers qui eren romasos a Mecina. Si que aquestes galeres foren molt pobrament armades de bones gents e de bon arnes, que la major partida dels bons homens e dels bons mariners s'en eren tornats en Catalunya darrere el rey. De les quals galeres fo almirall hun cavaller de casa de la reyna qui havia nom En Roger de Lluria. E quant les galeres foren armades e apparellades, madona la reyna se feu venir devant l'almirall els comits de les galeres, e feu los manament que costejassen la Cecilia per trobar les galeres dels Prohençals, e si no les trobassen aqui, que s'en anassen a Malta.