Crònica de Bernat Desclot/Capítol CVIII
Com los missatgers del rey d'Arago En Pere anaren al rey de França.
Q
uant lo rey En Pere de Arago e de Cecilia sabe quels Francesos eren exits de Navarra e s'en eren tornats en llur terra, fo molt yrat, car axi li eren escapats sens batalla e sens major dapnatge que fet nols havia, e per ço que sens acuydament li eren entrats en sa terra; que treveshi havia entre ell e el rey de França, les quals treves nos podien rompre per carte, si donchs parlant ab dosos los reys no u feyen. Per que lo rey n'era molt despagat, per ço com lo rey de França li havia trencada pau e treva, e li havia trencada la fe. Per que lo rey apparella sos missatgers, honrats homens e savis; dels
quals missatgers fo la hu lo bisbe de Valencia, e l'altre hun burzes, molt savi hom d'aquella ciutat mateixa. «Barons, ço dix lo rey, anats al rey de França, e digats de la mia part que molt me maravell de la sua saviesa, per ço com es en covinença, ab mi jurada sobre sagrament de santa Esgleya: que null temps fos guerra entre ell e mi, si donchs no es que abdos, cos a cos, nons desexiem la hu del altre. E digats li devant son consell a Paris: quen val menys sa fe e sa valor; e donchs son apparellat que lo y menare cos a cos, o ab cent per cent, o ab mil per mil, o ab aytants com ell se vulla».