Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXIII

CAPITOL CXIII

Com les galeres del rey d'Arago desbarataren e prengueren les galeres del rey Carles.

Q

uant les galeres del rey d'Arago e de Cecilia foren entrades dins la punta del port de Malta, sorgiren totes e meseren se en scala. E l'almirall trames missatge per huna barcha armada a les galeres dels Prohençals: que les galeres del rey d'Arago e de Cecilia eren vengudes e que s'apparellassen da la batalla. Quant les gents e les galeres dels Prohençals oyren que les galeres del rey d'Arago e de Cecilia eren vengudes al port e que demanaven batalla, apparellaren se tuyt e anaren se al mils que pogueren, e trameseren huna barcha armada vers les galeres del rey d'Arago per espiar quantes galeres eren; e puix la barcha armada torna s'en e dix los que no eren mes de dotze; si quels Prohençals los tengueren per llurs. E sobre aço partiren su d'aqui e vengueren sorgir devant les galeres del rey d'Arago, a huna gran ballestada lluny. E quan vench sus a l'alba de jorn, lexaren anar les gumenes, e bateren de rems per anar ferir en les galeres dels Catalans. Els Catalans, quels veren venir, que nos cuydaven que vinguessen tro al jorn clar, bateren axi mateix de rems e anaren se mesclar ab ells; e la batalla fo molt gran e fort de llances e de pedres e de calsina e de cayrells; e majorment que de les galeres dels Prohençals venien tantes de pedres e tanta calsina en les galeres dels Catalans que totes les galeres e la mur entorn d'ells n'eren tot cubert.

Ab tant l'almirall del rey d'Arago dix als homens de la galera hon ell era, e aquells dixeren ho de huna galera en altra: que no desexissen de les armes, sino dels cayrells, e ques pensassen de be cobrir e de soferir los colps. Aquesta veu ana per totes les galeres dels Catalans, si que depuix no gitaren nengunes armes, mas que combatien e soferien los colps de les galeres dels Prohençals, de les quals los venien llances e pedres e calcines, tant a la espeça que feredat era lo veure. Mas

los ballesters dels Catalans tiraven tant fortment quel bruxit que feya era força de oyr.
Aquesta batalla dura tro a mig jorn; si que la huna part ne l'altra no sabia qual ne havia milloria; tant que les galeres dels Prohençals hagueren despeses les llances e les pedres e la calcina, e meseren mans a gitar los boxos dels morters. E quant los Catalans veren quels boxos e los morters los gitaven, conegueren que totes llurs armes havien despeses; e adonch cridaren: «Arago! Arago! via sus!». E prengueren vigoria, e combateren los molt forment; e gitaven los llances de frexa ab ferres febrits, que cascuna valia hun morabati d'aur, e escones munteres; e donaven los de tals colps que nols valia guarniment ne cuyraces. Si que la galera de Berthomeu Bovi de Massella, qui era almirall, nol poch soferir; e axi com poch exis de la batalla ab set galeres de les sues, e fogiren fora del port. Els Catalans van se aferrar ab les altres galeres qui eren romases, e saltaren llains; e ferent e tallant preseren les e les desbarataren. E Roger de Lluria, almirall dels Catalans per lo senyor rey d'Arago, salta en la galera d'En Guillem Cornut, qui era almirall dels Prohençals. E aqui combateren se molt per la popa ab hu, si que En Roger fo nafrat per la cuxa molt durament, de hun colp de llança que En Guillem Cornut li trames; e En Roger trames li huna llança, si quel feri per mig los pits, que de la altra part li passa pus de hun palm; que no li valgueren cuyraces ne res que vestis, si que mantinent caech mort en la cuberta de la galera. E puix aço fo fet, hanch null hom no y feu tornes; els Catalans preseren totes les galeres dels Prohençals e gitaren los morts en la mar, e lligaren los vius que foren escapats de la batalla, que foren per nombre huyt cents xixanta; dels quals hi havia molts cavallers e de honrats homens de Macella e de Prohença. Mas quant En Berthomeu Bovi fo fuyt en mar tro a cinch milles, gitaren tots los morts en mar e meseren los nafrats en les cinch galeres de sota, e les dos meteren les a fons. E axi tornaren s'en a Macella ab gran dolor; si que null hom no podia albirar lo dol ne el plor que feren les gents de Macella, com les cinch galeres veren venir desbaratades e saberen que les altres foren perdudes, els homens morts e presos. Mas no era maravella si havien dolor, que no y havia nengu que no y hagues son fill, o son pare, o son frare, o son amich, o son parent.