Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/82

Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPITOL XXXVII

Com lo rey d'Arago desbarata lo rey serrayn e assetja la ciutat de Mallorques.



L

o rey qui era en la reguarda sobrevench en la batalla e ana ferir entre los Serrayns ab tota sa cavalleria. E mentre que la batalla era molt fort e dura, e cells qui eren en les naus foren devallats en terra, e ajudaren al rey e als altres barons, lo rey, que viu quel puig havien perdut los crestians e quels Serrayns lo havien stablit, dix a sos cavallers qui apres li eren:  «Anem amunt al puig, e devallem ne los Serrayns. E si lo puig podem haver, tot nostre fet es restaurat. -Senyor, digueren los cavallers, vos no y muntarets ja, que la pressa es molt gran, mas nos hi muntarem, e vos romandrets aci ab huna partida de la cavalleria».

 Ab tant lo rey poni lo cavall dels sperons e mes se l'escut devant, e munta s'en per la costa amunt; els cavallers qui veren que no lo y podien vedar, brocaren avant e meteren se al seu dos. E el rey, firent e tallant, ab sos cavallers, muntaren sus alt al puig hon trobaren la gran pressa dels Serrayns; si que la batalla fo molt gran sus alt al puig de totes parts. Els Serranys no pogueren soferir lo rey ne la sua companya que al puig foren muntats, que tants Serrayns hagueren morts que la sanch corria per lo puig avall, axi com si fos flum de aygua. E devallaren del munt fugent e tots desbaratats.
 Quant lo rey serray e tota sa ost veren quels crestians havien pres lo puig, e que tant mal los menaven, foren molt desconfortats e tengueren se per morts, e començaren a girar e a fogir vers la montanya. El rey de Arago ab tota sa gent donals al dos, e encalsaren los tallant e firent, tro quels Serrayns se foren mesos en les montanyes e en les selves. E puix lo rey e tota sa gent tornaren s'en alegres e jausens, e faeren gracies a Deu. E quant s'en foren tornats, levaren lo camp, e cercaren los crestians morts, e portaren los a la mar, per ço quels soterrassen a Mallorques.