Obras del poeta valenciá Ausias March/Taula

ÍNDEX

	Pàgs.
Dedicatòria	5
Pròleg	9

Cants d'amor

I. Qui no es trist de mos dictats no cur

31

II. Aixi com cell qui desija vianda

32

III. Algú no pot haver en si poder

34

IV. Lo viscahí que 's troba en Alemaya

35

V. Alt he Amor d' hon gran desig se engendra

36

VI. Tan en amor ma pensa ha consentit

37

VII. Clar es é mòlt á tot los amadors

38

VIII. Ja de amor tebeu james jo sia

40

IX. Si com un Rey senyor de tres ciutats

41

X. No 'm pren axí com al petit vailet

43

XI. Leixant apart l' estil dels trobadors

43

XII. La mia pòr de alguna causa móu

45

XIII. Dona si 'us am' no 'm graixcau amor

46

XIV. Sens lo desig de cosa deshonesta

47

XV. Tant he amat que mon grosser enginy

48

XVI. Tots los desigs escampats en lo mòn

50

XVII. Si apres grans mals un be 'm será guardat

51

XVIII. No pens algú que 'm allarch en paraules

52

XIX. Tot metje pren carrech de conciença

54

XX. Si com aquell qui per sa infinitat

55

XXI. Tal só com cell qui pensa que morrá

56

XXII. Cervo ferit no desija la font

57

XXIII. Colgen les gents ab alegria é festes

59

XXIV. Prenme 'n axis com á patró qu' en plaja

60

XXV. Oíu, oíu tots los qui be amats

61

XXVI. Si com rictat no porta bèns ab si

62

XXVII. ¿Qui, sinó es foll, demana si 'm enyor

64

XXVIII. Axí com cell qui 'n lo somni es delita

65

XXIX. Qui 'm mostrará la fortuna lloar

66

XXX. Quins tan segurs consells vas encercant

68

XXXI. Malventuros no déu cercar ventura

69

XXXII. Cell qui d' altruy reb enuig é plaher

70

XXXIII. Si Deu del cos la mia arma sostráut

72

XXXIV. Alguns passats donaren si á mort

73

XXXV. O mort qui ets de mòlts mals medicina

74

XXXVI. Per mólt amar ma vida es en dubte

76

XXXVII. Si com l' hom rich que per son fill treballa

77

XXXVIII. Sobres dolor m' ha tolt l' imaginar

78

XXXIX. Callen aquells qui d' amor han parlat

79

XL. Veles é vents han mon desig cumplir

80

XLI. Amor se dol com breument jo no muyr

82

XLII. Leixe la sort lo seu variat torn

83

XLIII. Si bé mostráu que mi no avorriu

85

XLIV. Retíngam Dèu en mon trist pensament

86

XLV. Lo jorn ha pór de perdre sa claror

89

XLVI. No 's maravell algú perqué m' enyor

89

XLVII. ¿Qui 'm tornará lo temps de ma dolor

91

XLVIII. En aquell temps sentí d' amor delit

93

XLIX. No pot mostrar lo mòn menys pietat

95

L. Mòlt he tardat en descobrir ma falta

95

LI. Lla sò atés d' hon sò volgut fugir

97

LII. A mal estray es la pena estranya

98

LIII. Tant he amat que vinch en desamar

99

LIV. ¿Hon es lo lloch hon ma pensa repose?

101

LV. No guart avant, ne membre lo passat

102

LVI. ¿Que 'm ha valgut contemplar en amor

104

LVII. Vos qui sabéu de la Tortra costum

106

LVIII. Ja tots mos cants me pláu metre en oblit

108

LIX. Bé 'm maravell com l' aire no s' altéra

109

LX. Ab vos me pot amor bén esmenar

110

LXI. Jo 'm recort bé del temps tan delitós

110

LXII. Lo temps es tal que tot animal brut

112

LXIII. ¿Qui será aquell qui en amor contemple

113

LXIV. Ab tal dolor com l' esperit s' arranca

116

LXV. Coratje méu á pendre esforç mòlt tart

117

LXVI. Lluny es lo temps que mon goig es complit

118

LXVII. Ma voluntat amant vos se contenta

119

LXVIII. No cal duptar que sens ulls pot hom veure

120

LXIX. O vos mezquins qui sots terra jahéu

123

LXX. ¿Qual será aquell qui fora si mateix

124

LXXI. No só gosat en demanar mercé

130

LXXII. Si en algun temps me clamí sens rahó

131

LXXIII. ¿Perqué m' es tolt poder deliberar?

134

LXXIV. Clamar no déu qui mal cerca si l' troba

136

LXXV. Malamént viu qui delit pert de viure

137

LXXVI. O fort dolor jo 't prech que mi perdons

139

LXXVII. Puix m' he penit, senyal es cert que baste

141

LXXVIII. Mes voluntats en grant part descordants

144

LXXIX. Als fats coman tot quant será de mí

145

LXXX. Sia cascú per ben oir atent

146

LXXXI. Si col malalt qui 'l metje lo fá cert

148

LXXXII. Aquesta es perdurable dolor

149

LXXXIII. Axí com cell qui 's parteix de sa terra

151

LXXXIV. Cert es de mi que no me 'n cal fer compte

152

LXXXV. Malehit lo jorn que 'm fón donada vida

156

LXXXVI. Mon bon senyor, puix que parlar en prosa

159

LXXXVII. Tot entenent amador, mi entenga

161

LXXXVIII. Mentre d' amor sentí sa passió

171

Estramps

I. Fantasiant amor á mi descobre

172

II. No sech lo temps mon pensamènt inmoble

174

III. Los ignorants amor é sos exemples

175

IV. Lo cinquen péu del moltó ab gran cura

177

V. Per lo camí de mort he cercat vida

184

Esparças

I. Si 'm demanáu lo grèu turmènt que pas

186

II. Tot laurador es pagat del jornal

186

III. Axí com cell que 's veu prop de la mort

187

IV. Si col malalt que llonch temps ha que jau

187

V. Quant plau á Dèu que la fusta peresca

187

VI. Jo só aquest é puch me dir mezqui

187

Demandes

Entre 'ls ulls é les orelles

188

Quant mes amáu tant mes temor teniu

188

Cants de mort

I. Aquelles mans que james perdonaren

193

II. O quant es foll qui tem lo forçat cas

199

III. ¿Qui será aquell del mòn superior

201

IV. Que val delit puix no es conegut

204

V. Si per null temps creguí ser amador

206

VI. La gran dolor que llengua no pot dir

208

VII. Cobrir no puch la dolor que 'm turmenta

209

Estramps

Puix me trob sol en amor, á mi sembla

220

Cants morals

I. Si com lo Taur se vá fuyt per desert

227

II. Pujar no pot algú en mòlt valer

229

III. Molts homens oig clamarse de fortuna

230

IV. Jo crit lo be si en algun lloch lo sé

231

V. Vólgra ser nat cent anys ó pus atrás

233

VI. Pór de pijor á mólts fá pendre mort

234

VII. Mólt me par be que péns del altre món

235

VIII. Aquell ateny tot quant atenyer vol

238

IX. Lo tot es poch çó perque treballám

240

X. La vida es bréu é l' art se mostra longa

252

XI. Entre amor so posat é fortuna

259

XII. No 'm clám d' algú qu' en mon mal haja colpa

264

Estramps

I. Pahor no sent que sobres laus me vença

268

II. Qui de per si ne per Deu virtuts usa

269

Cant espiritual

Estramps

Puix que sens tú algú á tú no basta

279