Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/103

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Envers alguns açó miracle apar
mes si 'us membrám de En Arnau Daniel
é de aquells que la terra 'ls es vel
sabrém amor vers nos que pot donar;
cella que am en egual de la vida
mostra avorrir en fets y en continent
quant li só prop he d' ella esbayment
ab continent de haverla avorrida.

Dins en mi sent una força infinida
tant qu' es pus fort que lo desig d' amor
cascun d' aquests d' amor pren sa favor
mes egualment entr' ells no es partida,
car mon desig no basta ferm llaços
á la gran pór qui ' bat fort é castiga
d' aquesta es amor tan gran amiga
que tol poder al desig de sos braços.

 Tornada.

Lir entre carts, amor no té pus llaços
que 'm tinguen pres si d' aquests jo 'm escape,
ungles no té ab que ma carn arrape
mes dorm segur de present en sos braços.


 LIII.

Tant he amat que vinch en desamar,
si com aquell qui amichs ha tengut
per llur defalt haventlo decebut
á tot lo món se gira en ahirar,
car gran amor porta ab si carrech grant
viure no pot sens gran sosteniment
lo séu semblant voler l' es sostenent
y aquell no ferm amor vá tremolant.

Qui ama poch no déu ser desijant
que son amat li sia estrem volent,
car poch voler no es voler sintent
del gran voler que li porta l' amant;
sol per amor se desija altre amor,
per si mateix no porta altre delit
é dóna cels, dant congoxós despit.
é lo delit de ser amat no corr.