Obras del poeta valenciá Ausias March/Lluny es lo temps que mon goig es complit

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Junt és lo temps que mon goig és complit.

 LXVI.
 
Lluny es lo temps que mon goig es complit
en lo eseuart del que he desijat
car vist he çó d' hon era desperat
é mòlt pus bell que dins mí no fon dit
més de present caych en dolor no lenta
fort es é tant que 'l camp me fa mudar
torbat del tot mos passos en antar
é trob remey mes de mi no s' absenta.

Si com l' eixorch qui á Dèu no esmenta
que li 'n don fills assesats é adrets
é quants los véu ésser folls é contrets
nova dolor devam se representa,
n' ha pres á mi qui tostemps desigí
dona servir hon cabés tot mon alt,
é quant la veig, mon cor se jau malalt
crehent de cert que no 's dolrá de mi.

De gran tristor dolor sobrant me vé
que 'm cal fugir de cascun lloch escur
é de gran pór ma pensa féu tal mur
que 'ls pensaments danyosos li deté,
é son aytals que si d' ells no 'm defén
bé enfortint ma força mal defesa
tots entrarán sients á taula mesa
tremolar sent ja mon enteniment.

Si prim sentiu oiréu los sanglots
que m' arma fa d' aquest debatimént
sens ferse lloch entrar volrien tots
d' ells no 's pot fér ensemps lo passament;
é si 'l pus flach pensament es primer.
l' enteniment forçará de fugir
é llur debat es món bén ha venir
llur paus es port d' aquell jorn méu darrer.

Pijor que mort es vida sens plaher
mes no 'm acus que fenesca ma vida
car mentre visch no pot ésser perida
una dolor junct ab algun esper,
no se d' hon vé mes he pór de natura
que no consent contra mort gran esforç
é per açó contra mon cas m' esforç
per no complir la mia desventura.

 Tornada.

Plena de seny, en home foll atura
la mòlta amor ab vana esperança
car pren tal born que cerca tota França
d' aquest gran vol la rahó 'n mi murmura.