Obras del poeta valenciá Ausias March/Ma voluntat amant vos se contenta

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Ma voluntat, amant-vos, se contenta.

LXVII.
 
Ma voluntat amant vos se contenta
y en lo finit infinitat lo 's mostra
é donchs de mi vulláu haverne mostra
si pas les lleys que Amor als seus presenta,
car en amor terme no puch atenyer
ay hon los mes aquest terme atroben
propietat de ver amor derroben
ó camí llonch en poch volentlo estrenyer.

Amor no cal jamechs ni sospirs fenyer
vehent penjar son estat prims en l' ayre,
cantar no déu ab alegre becaire
mes ab bemolls alegria constrenyer,
sols en nos dos amor se manifesta
é nos vivents no li fallirá casa
é si d' est mòn es' nostra vida rasa
tolrá favor á re cort d' altra gesta.

Lo méu delit no cap en nulla testa,
no pot muntar ma gloria en pus alt signe
pus no 'm defall sinó que Dèu consigne
que fermetat me sía en favor presta;
é si es ver que Dèus fia fortuna
suplinchlo mòlt repose son ofici,
l' alt derrocar me apar terrible vici
fahent morir dos cors en vida una.

Tot simplament é sens dolor alguna
visch en delit ab ma voluntat solta
que lo cor fosch qui la tenia envolta
llar pussehesch fentme llum Sol é lluna;
é no hi veig als que pur amor entrega
si trespostant en la persona amada,
res no 'm defall á vida contentada
la má de Dèu á mi res no denega.

Volgrá ser orb fahent fortuna cèga
perdent lo pas en tant alt m' ha fet metre
que si de lloch tant alt fa mi remetre
en aquest temps la mort me reconega,
ans que 'ls costats senten la dura terra
en est espay ma vida pendrá terme,
lo méu estat ab la mort lo conferme
perdent aquell de la mort me pláu guerra.

Tornada.

Lir entre carts, en l' espay de la terra
no hi ha delit que duré ne contente;
sols es lo méu que no vull que s' aumente
mes del durar quant hi pens dol m' aterra.