Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/156

Aquesta pàgina ha estat revisada.

No menys que mort á mi es avengut
no m' pot fer pus que fer perdre lo món
é jo d' aquest á tot hom ma part don
puix que no am ne puch ser ben volgut.
Tot çó que veig me porta en recort
lo mal present é lo qu' es per venir;
lo negre prop lo blanch fá mes lloir,
un poch delit ma dolor fá pus fort.

Jo no puch dir senta dolor de mort,
sá tinch lo cos é malalt l' esperit
d' un accident qu' en vida m' ha jaquit
en tal estat que no m' trob viu ne mort.
L' enteniment no 'm delita en saber
é res plahent no vol ma voluntat
Jo visch al món é d' ell desesperat
si en l' altre pens no 'm calfa mòlt l' esper.

O mos amichs, vulláu dolor haver
é pietat del qui viu pert lo món,
é majorment si algun tant hi fón
car mòlts hi son qu' en res no hi son mester;
altres havents de aquell menjs sentiment
que la Guineu mòlt astut anmial;
é d' altres mòlts que 'l entendre no 'ls val,
si no 'n justar aquell metall argént.

Tornada.
 
No se á qui á dreç món parlament
perquè 's llonch temps que no parle ab amor
é dona al món no sent de ma tristor
axis mateix jo no 'n he sentiment.


LXXXIV.
 
Cert es de mi que no me 'n cal fer compte
per fer contrast amor qui tant me força
ira jo 't prech que lo meu cor m' esforça
los meus afanys sol á tu los recompte.
Envergonyit confés la mia colpa
com no 'm esforç contra 'l desig horrible
que 'm ve d' amor si be l' trob mòlt terrible
semblant aquell qui 'ls sants ángels encolpa.
Jo prench conort com per son colp tals jahen
infern es ple dels qui amor complanen.