Obras del poeta valenciá Ausias March/Qui no es trist de mos dictats no cur

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Qui no és trist, de mos dictats no cur.

 I.

Qui no es trist de mos dictats no cur
ó en algun temps que sia trist estat
é lo qui es de mals apassionat
per ferse trist no cerque lloch escur
lija mos dits mostrant pensa torbada
sens algun art exits d'hom fora seny,
é la rahó qu'en tal dolor m'enpeny
Amor ho sab quina es la causa estada.

Alguna part é mòlta es trobada
de gran delit en la pensa del trist,
é si les gents ab gran dolor m'han vist
de gran delit m'arma fon companyada.
Quant simplament Amor ab mi habita
tal delit sent que no 'm cuyt ser al mòn,
é com sos fets vull véure de pregon
mescladament ab dolor me delita.

Prest vè lo temps que faré vida hermita
per mills poder d'amor les festes colre.
d'est viure estrany algú nos vulla dolre
car per sa cort Amor me vol é 'm cita,
é jo qui 'l am per si tan solament,
no denegant lo dó que 'm pot donar
á sa tristor me plau abandonar
é per tots temps viure entristadament.

Traure no puch de mon enteniment
que sia cert é mòlt pus bell partit
sa tristor gran que tot altre delit
puix hi recáu delitos languiment.
Alguna part de mon gran delit es
aquella que tot home trist aporta
que playent si lo plànyer lo confort
mes que si d' èll tot lo mòn se dolgues.

Esser me cuyt per mòltes gents repres
puix que tant llou viure en la vida trista
mes jo que hi he sa gloria al ull ja vista
desig sos mals puix delit l' es permes.
No s' pot saber menys de la esperiença
lo gran delit qu' es en lo sols voler
d' aquell qui es amador verdader
é ama si vehentse en tal volença.

 Tornada.

Lir entre carts, Dèu vos don coneixença
com sò per vos á tot estrem posat
ab son poder Amor m' ha 'nderrocat
sens aquell sèu d' infinita potença.