Obras del poeta valenciá Ausias March/Tal só com cell qui pensa que morrá

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Tal só com cell qui penssa que morà.


 XXI.

Tal só com cell qui pensa que morrá
é ja l' hau lest móltes veus la sentença
mes pér mercé l' es donada audiença
creu é no creu que mercé li vindrá
lo mal é 'l bé van al mezquí davant
que fermament no 'ls gosa esperar
axí no puch á vos ferm desijar
ne ser no 'n puch del tot desesperant.

Aytant com puch iré vida allargant
perquè l' estrem de tots mals es la mort,
no 'm trob esfors per haverne conort
mes am dolor mort é vida dubtant.
E tant com pus de ma dolor crehéu
é lo remey en vos lo deteniu
lo meu esper jáu molt mes mort que viu
ans de sa mort 'us prég li perdonéu.

Lla donchs morré com parlar no 'm volréu
é tinch per foll qui de mort no 's defen
aquell es mon darrer dan é turmen
no mereixch jo que los meus jorns finéu,
no guardéu mi si no ma benevolença,
mi ofenent ofendreu lo voler
que vos amant de mi es homeyer.
é conexentvos fall regoneixença.

Hon es Jason è sa desconeixença?
Hon es Theseu qui detrahí Ariana,
é Dido fonch d' esperansa tan vana
que la trahí Eneas en crehença?
Los fets passats del present me consolen
irat me trob vers femení llinatje
los fins amants no han en ell estatje
sembren los bons, cullen los mals é molen.

Savis son cells qui les festes no colen
d' aquell amor qui en les dones cau
ab deslleals sovint elles han pau
leixant aquells qui per, ben amar moren,
en recort es aquell Pau de bon viure
qui per amar sa dona torná foll
tal camí tinch soptat rompent lo coll
de tot mon dan dúbten no 'us veja riure.

 Tornada.

Plena de seny, no 'm abrejéu lo viure
car mentre visch vostra llanor s' allarga
é vos lloant no 'm trob la boca amarga
Ne tart la mà com de sus vull escriure.