Obras del poeta valenciá Ausias March/Cervo ferit no desija la font

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Cervo ferit no desija la font.

XXII.

Cervo ferit no desija la font
aytant com jo ésser á vos present
al gran repos de mon contentament
pasar no puch sinó per aquest pont,
mòlt me vé tart lo jorn tan desijat
comprat mòlt car per dolorós sospir
é tart ó breu sò cert que déu venir
si per la mort camí no 'm es tancat.

Ésser no puch d' esperança llançat
car jo 'us desig segons mon major bé
á vos deman contra mi res no 'usté
mentre 'l voler vostre 'm sia donat;
si 'l pensament llunyava sols un punt
de imaginar haver vostre voler
sens aquell tot delit no puch haver,
sinó es tot sá tost porá ser defunt.

Devant me veig de grans dolors un munt
puix ops he tant pera mon contentar
é mon voler porá mòlt menyscabar
si 'l vostre 's móu é no mostra qu' es munt
é devallant devallará lo meu
é d' alt cahent no darà poch quebrant
car tot estrem al altre estrem donant
al poch estat no par lo sensal grèu

Mil veus lo jorn es per mi pregat Deu
de ço qu' en vos está la major part
que en mon voler hajéu lo vostre esguart
é prech amor vos lanç tot poder séu
é sí 'u compleix lla donchs prendré estrem
si troba lloch hon se prenga en vos
ab lloch dispost sa passió es en nos
é lo contrast tenim é no volém.

Noves de vos saber mortalment tem
dubtantme fort que no hi mostreu amor
per no saber visch en altra dolor
no sé de qual costat guart que no 'm crem
no es en vos complit lo méu delit
per bé que vos vulláu complir aquell
d' amor haveu haver forçat consell
en vos y en ell recau mon bé complit.

Res no temáu ne prengáu en despit
mos pensaments ab tal varietat
car en servey seran de fermetat
de tals servents vol ser amor servit,
si gens d' enuig d' est practicar sentiu
sens amor sóu ó no sabeu que vol
ferm lloch no 'l té qui d' aquest mal se dol
lo moviment per segur'tat teniu.

Si tant de vos com valéu no confiu
mon gran voler me porta en aquest zel
de vostre cos no tem lo pus prim pel
que contra mi res fes que fòs altiu,
la voluntat vull que pas tocant mi
jo 'n só celós si mòlt amáu à Dèu
dantvos delit sens mi lo mal creix méu
quant vos dolgues del mal vostre 'm dolguí.

Tornada.

Mon darrer bé, de vos jo guart la fi
quant del present me trob esser content
é si 'm veig trist per algun cas present
res venidor trobar no 's pot en mi.