Obras del poeta valenciá Ausias March/Alguns passats donaren si á mort
XXXIV.
Alguns passats donaren si á mort
per escapar als mals que 'l mòn aporta
é per haver uberta aquella porta
hon los desigs tots venen á bon port;
á mi no cal d' aquest mòn exir
per encercar aquell sobirán bè
en vos es tot é no 'm cal darhi fé
car véu mon ull, essent vos mon sentir.
Grat fas á Dèu com sens mort soferir
tinch tot mon goig davant de 'l esperit,
ell es aquell mon sobiran delit
è lo darrer hon me pláu romanir.
Ell es aquell que desig me sostráu
è aquell hon mon mal y bé feneixen,
mos pensaments de altra part no 's peixen
ne han per bo si res fora d' ell cáu.
Tant ma dolor es en sobiran grau
com tínch present mon bé carestios
que si de mort vull ser volenteros
no 'l puch haver car mercè no 'n té clau.
Gran crueltat ab grahir poch vá guarda
perçó no toch á la porta que 'm obren,
mos sentiments clarament me descobren
que la favor del alt secret no 'm guarda.
Cascun semblant á son semblant s' esguarda,
donchs aquest dret ¿qui es aquell qui 'l romp?
Yo inclinat gran desig me corromp
y en desijar la que jo am ve tarda:
E tardará si amor no li revela
los grans secrets que 'ls amadors practiquen
tals que si no en cos gentil no 's fiquen
obedients á na Venus estela.
Si com lo foch quant es en la canela
mostra desig d' anar á sa esfèra
ma voluntat un moment no espèra
tant com mills pot als vents dona á la vela,
per arribar al port mòlt desijat
en altre port á mi no té lo ferre
é si del tot del port me desaferre
en esta mar me trobaré negat.
Tornada.
Lir entre carts, dich vos la veritat
que si podeu saber ma gran amor
creure no puch no 'n sentáu gran dolor,
ne 'm fallirá de ben amar lo grat.