Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/178

ESTRAMPS.

II.

No sech lo temps mon pensamènt inmoble
car no 's trespost de un esser en altre
fortuna vol son torn variat pendre
si qu' amistat ab fermetat accepta,
quant m' ha sentit al pus jus de son centre
aspres há fets los corrons de sa roda
perquè allisant en altre torn no munte
á seure lla hon es lo gran desorde.

Com l' envejós qui soberch dan vol rebre
perqué major dau son desamich lo senta
é pren delit del mal que veu soferre
tant que no sent lo mal qui l' es prohisme,
tal semblant cas fortuna ab mi practica
fahent procés á son delit denulle
mudes lo mòn qui pren d' esser no ferma
pert son plaher que 's no dar temps al vogi.

Si com aquell qu' adorm ab artifici
son cos perqué la dolor no soferra
volgra dormir los pensamènts que 'm porten
coses á que ma voluntat se inclina
causant en mi cobejança terrible
passionant l' arma qui es adjuncta
en sufertar aquest turment tan aspre
ab lo meu cos qu' en tal cas l' acompanya.

Si col l' castor caçat per mort estorcre
tirant ab dents part de son cos arranca
per gran estint que natura li dona
sent que la mort li porten aquells membres.
Per ma rahó volgra haver coneixença
posant menyspreu á 'ls desigs que 'm turmenten
matant lo cos enpecadantme l' arma
si que jaquirlos me cové per viure.

En aquell punt que 'l cobejar me cobra
volgra ser foll ab la pensa tan vana
que no pensás pus ben ahuirat home
fortuna hagués prosperat de bens nobles.
En gran calor lo fret tot hom desija
ne creure pot que james l' ivern torne,
axí me 'n pren com dolors me congoixen
creure no puch qu' en part de content baste.