Tornada.
Lir entre carts, ma voluntat se gira
tant que vos vull honesta y deshonesta,
lo sanct ahir aquell del qual tinch festa,
pláume tot çó de que vinch tost en ira.
LXV.
Coratje méu á pendre esforç mòlt tart
no piadós de tots los qui 't sostenen
l' arma y lo cos ha departir se venen
per tu ser flach los cos de viure es fart,
mos ulls no son liberts á son ofici,
mon pas es tolt, ma llengua no 'm profita,
é de açó la vergonya 's delita
com so plagat de tant vergonyós vici.
Pahor me sent, gran suor me comença,
surtint mon cor los pits me cuida rompre
no 'm trob' esforç per vergonya corrompre
ésser no pot esperança pór vença;
no puch mostrar lo secret de ma pensa,
é vanament he pór de la resposta,
lo méu duptar major dupte m' acosta,
feminil gest ardiment me defensa.
Alguns han dit que vergonya no 's troba,
mes jo puch fér d' aquella testimoni
de vista no semblant es al dimoni
part de mos senys é parlar mé derroba,
dóna ha sentir cle si alguns forts actes
segons de mòlts havem oides gestes
crehentlos tals qui descolen les festes,
senyor es méu, amor ferma 'ls contractes.
E si 'l posqués la obediença tolre
que per son colp la mia amor jáu morta
car no parent l' es altr' amor estorta
no se quin Dèu dampnat sanct me fa colre;
jo hagra esforç de metre tost en obra
lo que no gos mostrar una parença
ab gran esforç vergonya 'm fá temença
si qu' ardiment un puch en mi no sobra.