Obras del poeta valenciá Ausias March/Los ignorants amor é sos exemples

← No sech lo temps mon pensamènt inmoble

Los ignorants amor é sos exemples
Obras del poeta valenciá Ausias March

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Los ignorants Amor e sos exemples.

III.

Los ignorants amor é sos exemples
crehént que 'ls fets d' aquell son estats faula
reprenen mi perqué 'm tresport en altre
prenent delint en franch arbitre perdre.
A llur semblant un gran miracle semble
é majorment alguns pus forts articles
descrehént mort ésser de grat suferta,
é qu' en dolor d' amor delit se mescla.

Foch amagat nodrit dins en les venes
gran fum fahént per via dreta y torta
ira dins pau é turment mòlt alegre,
llum clar é bell portant ab si tenebres;
aquests contrats los fins amadors senten
dins en un temps amor dins ells allotja
é tots aquells no crehents ser possible
sol de ser nats natura pren vergonya.

Vehent lo cel ma natura disposta
volch influir dos poders invencibles
á mi vinents ab manera diversa
cascú prenint la part á ell condigna.
Fahént amar simplamént la mia arma
lo seu semblant sentit de vici munda
é l' altra part en mi no roman solta
ans al cech foch complidamént se liura.

Aquell amor que 's diu voluntat bona
é solamént esguarda part honesta,
aquest amor ha fet á mi amable
per mon semblant lo mijançant ministre;
é l' altra amor qu' en delit se intitola
é de honestat es enemich rebetle,
ma arma é sos per ell prenen ses armes
aportants pau é guerra tot ensemble.

Aquest amor per nostres senys no s' entra
é fá present al com un seny é passa
lo presentat per sos migs há l' entendre,
d' hom voler creix tant quant l' hom se delita
é perquè 'l cos en grau delitós munta
dins en l' hostal que Venus lo alleuja
totes virtuts é seny de la persona
son desijants en servitut del acte.

Cells qui amor bestialmènt practiquen
sens acollir en part delit d' entendre,
sols ab la carn llur apetit se lliga,
que sinó, brut plaher no 'ls acompanya.
Qui vol trovar amor que null temps folga
no la cerch hon lo seu poder se vença
car tota res perdent la sua causa
no es trobat d' aquell algun bon ésser.

Alguns elets en mòlt espocat nombra
aui solamènt d' amor d' esperit amen,
d' aquest amor participen ab l' Angel
é tal voler en per null temps se cansa.
Los qui amor ab cos é arma senten
amant lo cos é mes la part del arma,
grau de amor homenivol atenyen
sobre sos colls lo jou d' amor aporten.

Puis arma y cos donen ésser al home
casi forçat es aquest dos compláure
ama lo cos á son semblant conforme
ne fá reptar si 'ls infinits no cerca.
Nostre esperit á son semblant cobeja
é d' aquell tots los actes que 'n ixen
mes los volers que d' aquests composts naixen
son pus ardents que d' algun amor simple.

De la virtut es nostra vida exempta
si que lo cos venç á l' arma batalles
y 'ls pochs volers lo seny del hom no tempta
é donchs quant menys los qui gran força porten.
E tal amor lo juhí no escòlta
tant de la carn benivolença capta
ab cor segur de ventre qu' ella trempta
ses blanes mans los forts diamants pasten.

Si be amor les passions avança
en ser primer lo desig li dá força
é puis delit lo sosté dins son regne
fallint aquest defall d' amor lo ceptre.
No sia entès presént deshonest acte
car fin amor d' altra amor se contenta
si no l' ateny viu d' esperança sola
é la gran pòr segueix lo seu contrari.

Cell qui d' amor del tot no 's leixa vencre
si que rahó del seu consell no lunye
no mereix pas la corona de martre
d' aquells passius no havénts altre compte
sinó pensant haver llur vida terme
finit aquell qui en tal estrem los mena
crehént de ferm los fets del mòn ser òmbra
d' aquell sol clar qui tot llur sol escalfa.

O tu amor de qui mort no triunfa
segons lo Dant historial reconta
é ningun seny presumir nos occupe
contra tu fort victoria consegre,
é cossos dos ab un' arma governes
la vida llur en un esperit penja
cell qui de tu lo terme pensa atenyer
no sab de tu ignorança deixible.

Tornada.

Lir entre carts, tres son les grans carreres
hon veritat per null temps se passeja,
ira y amor ab si no la consenten
é l' altre es general ignorança.