Obras del poeta valenciá Ausias March/Lo cinquen péu del moltó ab gran cura

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Lo cinquén peu del moltó ab gran cura.

 IV.

Lo cinquen péu del moltó ab gran cura
jo he cercat e no 'n te sinó quatre
volent honest en amor deshonesta
é lealtat en cor de falsa fembra,
é per amor he volgut ser alegre
menys de ser trist é ferm en un proposit
gran amador de semblant no s' escuse
é que 's trobás de Salamó pus savi.

No solament m' há romás en la pensa
ans ho volguí en los obres foranes
aquest amor de contemplat no 's farta
si be á temps en pensa hom ho forja.
Jo practicant d' amor leigs é bells actes
imaginí tals contraris factibles
é no 'm dolch prou del temps que 'n he vist corre
perqué 'm roman en pensa plahént hábit.

L' engan conech mes per obra no l' mostre
puix que d' amor del tot' jo no 'm despulle
fluix me penit car dolor no 'm agréuja
solamént bast ahirar mi si ame
Al grau primer bo del pecat me trobe
é del mal fet he coneixença fosca
é si no quant á temps desig me torba
jo só content ell é son delit perdre.

Vólgral jaquir sens electió mia
mes que vengués per alguna ventura
plagués á Déu per ser malalt ó pobre,
car si 'l jaqueix cert jo sé que me 'n repte.
Si be rahó en contra amor se arma
vehent que 's per ell ma bona obra
no 'm trob esforç que del tot me bandòna
ab tot que mes de contemplar no passe.

En cantitat en delit gran no puje
ans es mòlt poch mes fort pera disolre
fastig no tem, pòr n' esperança 'l tempta
la sua fi tota dins mi se 'n entra
puix que no pot ésser en aquells actes
que de amor los amadors practiquen
pren un remey qu' en contemplar se 'n muta
é de allò viu qui d' amor no 's pot tolre.

Si fos així que sens passar principis
jo fòs al plé que amor al amant alça
ó há delit coneixença perduda,
jo só ben cert que oy amor no 'm fóra.
¿Mes qui será qu' en delit passar vulla
per gran voler si d' aquell no sent purna?
E jo no am é menys amat puch esser
é la rahó tant res no abomina.

La voluntat amor no 'm senyoreja
hoc l' apetit fins que de mi recorde
mes quan jo péns totes les circunstancies
entre amor é mi veig gran barréra.
Car jo no péns qu' en ser amat abaste
ne 'n sent delit per bé que mi disponga
es veritat que no se que me 'n jutge
essent amat si 'l retria lo deute.

Així me 'n pren com aquell qui contempla
l' ésser de hom é com es de Déu obra
é puix ell ve á contemplar sos actes
tant avorreix trobarse en lo mòn home.
Com de amor son ésser imagine
é 'ls gentils fets qu' en l' entendre 'm romanen
jo he delit é com al voler passe
pur llur excés é qualitat m' agreuje.

Entench jo be los mals qu' amor atraça
perqué altres bens no sentí en ma vida
quin carcre viu del començ de infantea
ab dol sen ix puix en hábit li torna:
Renunciar no puch lo franch arbitre
de obehir si amor me demana
é quant amant é amat esser pense
no trob en mi esser cosa possible.

Per un portal ixch per l' hostal de Venus
per altre hi torn ab les cames trencadas
e jo no péns qu' en ser amat abaste
ne 'm plau amar ne menys me 'n desespere.
Jo só aquell qu' en leig ofici 's cria
sab é no sab qu' es mal é no 'n pren altre,
car no pot ser habit sens delit reste
é açó par en covarts homens d' armes.

Mi é mos fets jo mir ab vista fosca
no pas com orb ne ab la vista clara
conech mon dan mes no tant que me 'n dolga
lo cor no 'l sent solament basta creure.
Quant jo m' esforç que amor de mi llance
son bon recort é los mals tots mi obliden
si 'l péns seguir de sa dolor m' acorde
é só membrant del be del honest viure.

Semblant á aquell qui há mal del diable
é quant lo pren Déu no coneix, ne honrra,
perque es d' aquell qui te ses virtuts preses
é puix jaquit torna en sa coneixença;
quant per la carn amor me passiona
no 'm sent rahó ne mal que per ell vinga,
é quant d' amor la part pura contemple
jo sent delit; si pas avant, m' agreuja.

Si com se pert lo poder de la vista
si 'l hom está longamént en tenebres,
així 'l voler se pert sinó executa
los fets aquells d' hon havia costuma.
Perço amor sol en la pensa 'm resta
perque há lonch temps que l' obrar no practique
á mon delit la dolor no contrasta
car no sent por, ne esperança 'l falaga.

Mentre amor dels hábits no arranque
jo 'm dupte molt qu' en alguns temps no brote
mes no pot ser que en mi 's crie gran arbre,
mon cor li es com terra molt eixorca.
Lloch trobe en mi hon se vulla que 's tinga
esperant temps lo pus dispost que trobe
abasta ell que en sola pensa resta
per l' hábit pres que si pel rau, no esquinça.

Quant de amor indiferent jo parle
sía entes lo que tot l' home lliga
é no aquell qui sols al Angel toca
é menys als bruts puix de rahó freturen.
Aquest es dit amor de home propi
car es compost de ses dues natures,
bell es é leig segons de qual mes toca
mes no pot fer que reste menys de mescla.

Si 'l voler d' hom en ser amat termena
es dit amor car de la fi pren forma,
é si en carn sens res abstraure fina
es brut voler puix mes avant no passa.
Així com és tota arma bona ó mala
segona que pren d' acer e ferre tempre,
amor es tal que segons es composta
sa valor pren lo tal é qual la honrren.

Res sens esguart 's d' hom propia cosa
car general es de bruts é altres arbres,
del sentiment lo brut al arbre avansa,
é la rahó al hom de aquells separa.
Donchs l' apetit ahont la rahó no 's mescla
no 's propi d' hom per be que en ell si trobe
é tant es nom com mes ne participa
é segons quant d' hom se llunya ó s' acosta

No 's dona amor ab tant egual balança
que poch ó molt una part no decante,
o l' apetit del cos mes á si tira,
ó l' arma á si per sa part se n' emporta.
Si com en l' hom un humor predomina
que no es hu que per egual les haja
é ve per temps que 's cambia 'l domini,
axí amor pratica en nosaltres.

Esser no pot que l' arma obre sola
é que lo cos sens aquella res faça;
res no fa hom que tot no hi comunique
segons ses parts del acte han semblança.
Per be que 'l cos no vulla res abstracte
é 'l esperit materials no vulla
d' ells ab duys junts puix amor qu' es diu mixte
prenintlo nom d' aquells á qui mes sembla.

L' enteniment no es d' amor la causa
mes 'l apetit de que 'ls bruts no han falta
donchs d' amor axí mateix ne senten
ab fort desig tal qu' en rábia torna.
La duració veu hom no ésser mòlta
é d' est amor los mes homens se 'n tenen
alguns tostemps altres, segons los troba
seguint amor per l' esguart que 'ls inclina.

Si en gran excés per son desig l' hom puja
tot lo compost ses potences tè preses
car segons es é á quí es amable
axí ses parts de amor les carrega.
Tirant, fluxant, creixent, minvant, fent cambis,
volent l' honest, après tot lo contrari,
aço segons se porta en fantasía
á temps volant com hóm, com brut, com Àngel.

Tot en així com lo foch no 's en acte
en lo acer mes l' obra es en potença
é mes al foch la calor la desperta
car si en l' acer no hi fòs no escalfaria,
amor en temps está en l' hom com defunta
é puix reviu mostrantse en part ó tota
d' hon se vèu clar que restava en lo hábit
prest en obrar mogut per son consemble.

Tot elemènt elemental no es simple
ans es compóst d' un altre son contrari
mes es tant poch lo que del altre 's ampra
que bè no 's pot açó pèls senys conèixer.
Tal es amor que 'ls actes no há simples
car sensuals son é de esperit no toquen
mes una part al altre sobremunta
qu' ella 's diu tot segons qual bella ó leja.
 
Semblant me trob al assetjat en plaça
hon es lo burch é fort castell é vila,
é armejant perdènt forces lo meten
fins al pus fort hon no fá ne tem armes.
Axí amor mos pensamènts lo llancen
fora de mi d' un acte après l' altre
fins que roman en 'l hábit sol de pensa
en lo voler com á corréu se 'n passa.

Si com lo foll en pensa Rey, se forja
fins que perceb que no há de Rey actes
é dura tant estar en ignorança
com ell roman en pensa de Rey esser,
axí amor en pensa m' adelita
fins que la fi pens que sen déu atenyer
ans que jo péns á quin amor jo ame,
quant l' imagin de la millor m' espante.

Si com l' avar los diners per ells ama
que no véu res perqué aquells despenga,
á si mateix no diu que no se 'n ampre
mes no 'n sab cas ne pensa qu' ésser puscha,
axí amor no veig de que 'm profite
en tant me plau que de la fi no pense
jo no esper n' en desesperar baste
entre lo mig d' aquests estrems allèuge.

Un hom es tal que ama per natura
son fill en tant que avorrir no 'l poria,
é si es foll de sos fets se desalta
perqué 'l véu tal é plé de capdals vicis,
axí amor mon pensament delita
per l' hábit pres que natura 'l repute
mes per mon tenips de sos fets me desalte
car totalmènt lo trob á mi dessemble.

Amor me pláu tant per sos actes nobles
que de per si jo l' am sens esguart altre
semblant aquell qui son bon amich ama
pèl que ha fet é no per lo que faça.
En tant me plach per delit ab les obres
qu' en mi roman tal signe ó caracte
que perdent jo l' esguart per qui amava
aquell delit am qu' en la pensa 'm resta.

Los meus desigs si de passió moven
del habit prés llur moviment comença
imaginant com aquells jo sentia
aquells jo sent é fá que jo 'ls desije
reconegut en dol me corverteixen
conexènt mi ó poder aquells rebre
sinó com veig é del passat m' acorde
ma passió no 's móu é menys per altre.

Axí com es sciença del metge
bella en estrem segons si é hom guarda
axí en estrem es la práctica letja
é tots los senys quasi fastig ne senten;
tal es amor, que 'l sèu ésser es noble
lo practicar odiós é terrible,
car l' esperit ne pren mòlt gran engoixa
é lo cos fam y en fastig volant passa.

 Tornada.

Amor, amor, qui vostre amarg no tasta
no porá dir lo dolç que en si mescla
jo bè 'n puch dir puix tinch esperiença
que de les arts es la que mes profita.