Obras del poeta valenciá Ausias March/Si per null temps creguí ser amador

Si per null temps creguí ser amador
Obras del poeta valenciá Ausias March

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Si per null temps creguí ser amador.

V.

Si per null temps creguí ser amador
en mi conech d* amor poch sentimènt,
si mi compar al comú de la gènt
es veritat qu' en mi trob gran amor.
Pero si guart algú del temps passat
y 'l que amor pot fér en lloch disposa,
nom d' amador solamènt no 'm acost
car tant com dech no só passionat.

Morta es ja la que tant he amat
meç jo só viu vehént ella morir
ab gran amor no 's pot be soferir
que de la mort me puscha veher lunyat.
Lla dech anar hon es lo seu camí
no sé que 'm te qu' en açó no 'm acort,
sembla que 'u vull mes no es ver puix mort
res no la tol al que la vol per si.

¿En que re está que vida no finí
com prop la mort jo la viu acostar
dient plorant; «—no vulláu mi leixar:
hajáu dolor de la dolor de mi» — ?
O cor malvat del qui 's veu en tal pas
com pecejat ó sens sanch no roman
mòlt poca amor é pietat mòlt gran
degra bastar que senyal gran mostrás.

¿Qui es aquell qu' en dolre abastás
lo piadòs mal de la mort vengut?
O cruel mal que tols la jòventut
é fás podrir les carns dins en lo vas.
Lo esperit plé de pór volant vá
al incert lloch tement l' eternal dan
tot lo delit present deçá roman.
¿Qui es lo sanct qui de mort no dubtá?

¿Qui será aquell qui la mort planyerá
d' altre y de si tant com es lo gran mal?
Sentir no 's pot lo dampnatje mortal
mólt menys lo sab qui mort james temptá.
O cruel mal, donant departimént,
per tots los temps als coratjes units,
mos sentiménts me trob esbalahits
mon esperit no té son sentimént.

Tots mos amichs hajen complanyiment
de mi segons veurán ma passió
haja delit lo meu fals companyó
lo envejos qui de mal delit sént.
Car tant com puch jo 'm dolch é dólrem vull
é com no 'm dolch assats pas desplaher,
car jo desig que perdés tot plaher
é que james cessás plorar mon ull.

Tant poch no am que ma cara no mull
d' aigua de plor sa vida y mort pensant
en tristor visch de sa vida menbrant
é de sa mort aytan com puch me dull.
No bast en mes en mi no puch fér pus
sinó obehir lo que ma dolor vol,
ans perdre vull la rahó sin lam tol
mes puix no muir de poca amor m' acus.

Tornada.

Tot amador d' amar poch no s' escus
que sia viu é mort lo seu amat
o que almenys del món vischa apartat
que solament haja nom de reclus.