Obras del poeta valenciá Ausias March/Si en algun temps me clamí sens rahó
Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Si·n algun temps me clamí sens rahó. LXXII.
Si en algun temps me clamí sens rahó
cuidant que fós de mals afortunat
jo só ben cert que fuy mòlt viciat
mòlt fon millor que 'l present en que só,
per sol haver mon desig no complit
lo qual no 's pot en aquest món fartar
é majorment en la vida d' amar
pensi que fós l' hom pus adolorit.
Mon foll voler me tolguè lo delit
perquè hi volguí mes bé qu' en ell no es,
si la valor d' aquell jutjar sabès
lo méu voler no fora escarnit;
si com vaxell no pot mes recollir
despuix qu' es ple, tot l' als pérdres convé,
axí lo seny en delit pus no vé
sinó en tant com son poder sofir.
Axí com pert hom lo veure'y 'l oir,
é lo poder es perdut de tot seny
quant son esguart en gran excés ateny
é pot ser tant que 'l seny pert lo sentir,
axí mateix lo qui mes delit vol
que d' hon lo tráu hoch é d' ell no 's requer,
no pot sentir sens gran dolor plaher
é si 'n pren part en mòlta mes se dol.
No 'l pren axí al entenimènt sol
per excessiu son delit no 's desert
orgue no ha, perçó 'l poder no pert
é son esguart algun excés no tol.
Incorporal es tot quant ell enten
fahent juhí en generalitat
mes devallant en particulartat
mesclahi un seny é menys no s' hi enten.
Lo fort voler tot saber se defèn
perqué 'm conech ser del tot ignorant
jo 'm delití é fuy sobres amant
sentint delit del que amor char vén.
Ara no am é sent mòlta dolor
no 'n cas present mes com no sent venir
algun delit me acosta á morir
no 's pot saber la mia gran tristor.
No solament delit fuy sentidor
mes de la mort james dolor sentí
n' en perdre 'l món jo viu me recordí,
tastí perçó lo dolç sens amargor.
Ja pert delit qui pensa que l' perdrá,
é ja mòlt mes si de la mort se tem
é jo en pensant sentí aquest estrem
é ja la tem, ¿donchs qui 's delitará?
¿Qui será aquell qui tant me amará
que 'm do conort d' haver perdut lo món?
Semblant de mi veig que mòlts caiguts són
é qui no hi es que mòlt prest hi será.
Jo planch mon mal é cascú planga l' séu,
aquest remey es poch en tant afany,
jo pert lo cos é l' ánima no guany
é puchho fér é no fahent m' es grèu.
A tot hon dich lo que confés á Dèu
que tan no fás que tolga de mon seny
aquells delits á que ma carn m' empeny
é lo voler no 'l desdenya per séu.
Dona que 'n alt jo 'n desig ser amat
regonegut tal delit avorreixch
lo de la carn maldich é no 'm parteixch,
lo d' esperit á temps é com forçat.
No puch amar é menys ésser amat
é no 's pot dir que seria si fós
estat es ja home vell amorós
é majorment si 'n fon en temps passat.
Dèu guart á mi é donem mort abans
que tornar lla hon tot lo temps perdí
puix que 'm fall ço perque amor fallí
a fi no 'm plau é mòlt menys los mijans.
Dels actes folls d' hon tot hom reb engans
qui 'n déu ésser á mi aquell espant?
Quant jo m' afin açó imaginant
jovens disposts si amen tinch per vans.
¿Donchs que fará qui amor no l' acull
en son hostal per ésser grosser vell?
Valenciá de tal cas no s' apell
en ell é tals las follias recull.
En contra amor no puch haver ergull
que totalment en breu lo met á part
mes los méus senys forans tinch de sa part
perqué 'ls dins prench é dels de fora vull.
O tu recort, no 't recorts bé algú
é del present perda l' imaginar,
é tu mon ull res no vulles mirar
lla donchs lo toch no fará mòlt sens tu.
Puix no 'm serveix al que vull fer algú
é pláulos çó que no 'm plau que 'ls plagués
si del que 'ls pláu jo puch ésser defés
de llurs delits soferre ser dejú;
léixem en pau qui no 'l plau que 'm ajut
car si no 'm nóu per temps perdrá 'l poder
puix no faré lo que m' es leig de fèr
en aquest temps l' hábit será perdut.
Del lloch hon es mon esforç prech qu' es mut
no pas del cor puis li es natural
vulía mudar tot lo accidental
é guanye çó que per colpa ha perdut.
De mals delits es volgut ser nodrit
perquè 'm trob huy mes que la cera moll
donantme tal delitamènt que 'm toll
tot quant dech fèr que tost no 'm torn delit.
Si res he fet que bé puscha ser dit
no 'l he obrat sinó per passió
si 'm ha semblat que ha fet la rahó
á mi mateix certament he mentit.
Lo movimènt per passió vingué
ó s' esdevench per aventurat cas
axí com l' hom qui 's trau del món d' escas
per passió que aquella vencé.
Qui de virtut hábit format no té
quasi quant fá per passió es obrant
en tots sos fets se troba vacilant
é dins un punt son dolor va é vé.
Qui passió en algun fet lo móu
res no fará que d' ell sia segur,
é si vé cas que en aquell se atur
lo començat ab lo finit no clóu.
Al bon delit ningun bon temps li nóu
car per tostemps es presta la sahó
puix dins está en 'l us de la rahó
no hi fá empaig any sech ó sinó plou;
als mals delits es obs temps é afany
é tot açó si basta no es ferm
perqué en açó tot hom déu estar ferm
qu' en tals delits lo perdre es un gros guany.
Tornada.
O dona, vos qui Dèu per fill vos tany
vulláu parlar ab ell com mare á fill
que aquest món jo prenga per exili
é que no leix lo fin or per estany.