Obras del poeta valenciá Ausias March/¿Perqué m' es tolt poder deliberar?
Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Per qué m'és tolt poder delliberar?.LXXIII.
¿Perqué m' es tolt poder deliberar?
La mort no 'ns fá tan mal á mon parer
com gran contrast ab si mateix haver
d' hon lo voler usa de redolar.
¿Qual tan cruel á mi no planyeria
havent passat tal cas propriamènt?
Tot lo saber del món no 'm convendria
qu' en altre lloch dolor fós mes potènt.
Del tot no puch m' aymia encolpar
ne de mercé no puch haver poder
lo séu malfet ab gran enginy lo quer
é quant lo trob no 'm llóu, ne 'm vull reptar.
Dos enemichs ¿qui dins si 'ls portaria?
Ira y amor dins mi van debatènt,
ira d' amor li vé la senyoría.
¿Com será donchs que puscha ser vençènt?
Jo desig mòlt ma gran dolor celar
y cuyt morir fins fèrli ha saber,
quant no la veig muyr per ella veher,
é si 'm acost forçat m' es d' espantar.
Jo li vull bé, lo séu mal me plauría;
no sé que 'm plau determenadament;
voler morir un gran recórs sería,
matem dolor ó leixme tal turmènt.
Quant amor plau que d' ell m' he d' acordar
ira es ab ell en ordre pus darrer
á mon sentir no sé qual es primer
tant prestamènt llurs actes sent passar.
Campar no puch si 'l pensar no perdia
axí d' amor no hauré sentimènt
car no 'm pot dar amor punt d' alegría
qu' ira no 'm dó tant de mal soptamènt.
Aquells remeys que solen ajudar
al amador del mal qu' amor sab fér
son convertits en mortal desplahér
é dos volers en mi sent treballar.
Ignor si am sens amor' no 'm dolría
ahir é am mòlt é mescladamènt
puix jo 'u ignor, qui 'u sab mon cas me dia;
é sia 'm dit si só en lo mòn presènt.
Bon passament há qui 's pot delitar
vehentse amat y en son propí voler
tot amador no 'l fall un poch esper
é pren delit en 's aymia mirar.
De tals delits no 'm pláu llur companyía
muyr per dolor quant bon voler me sènt
é m' esbahesch com he veure m' aymia,
é son voler me porta marrimènt.
Si mon dictat véu algú variar
en ira estich revolt en bon voler
en dos moments cascú 'm té en son poder
del tot á si no 'm pot algú portar.
Leixenme tots ó vença qual que sia
ó pas lo temps mòlt pus cuytadamént,
oit he dir que tot mal fa sa via
si llonch espay de temps es ateyent.
Tornada.
Vehent amor, ab dret jo li diria
que no m' ha dat mon ver mereximént;
é de tot cert ell á mi respondria:
«No hi puch entrar que hi pert l' entenimént.»