Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/152

LXXXI.

Si col malalt qui 'l metje lo fá cert
que no 's pot fér que de la mort s' escap
Si de verí no béu un plen anap
é lo perill no li está cubert,
ne pren ami qui vull esperimént
mòlt perillós é sens ell no puch viure,
lo delitar per mort se pot escriure
é tem l' afaig ab la mort egualmènt,

¿Qui es aquell estimant lo turmènt
é lo perill en que ma arma está
vehentse prop d' hon créu que tost perdrá
ço perquè fon venguda al món present?
Én dupte estich, la mia arma tremola
que no consent que mat á mi mateix,
é d' altra part mort certa no 'm jaqueix
jo 'm desesper de ma esperança sola.

En lo méu coll ja veig penjar la mola
é lo gran fons hon seré trabucat,
si donchs mercè no vol haver tallat
la corda forta mes coltell no esmola;
mercé deman ab veu espahorida
mostrant negar al qui permis request
vos no guardéu que mostre pahoruch gest
mes pietat sia en vos complida.

Puix que per vos pot ésser bé sentida
la part d' amor que jo no puch mostrar,
vulláu un poch la pensa enpatxar
en quin fil prim penja la mia vida.
Jo só aquell qui del carcre l' han trèt
y ab torbat pas va á pendre cruel mort
que no he pas remey n' altre conort
sinó mercè del qui juhí ha fét.

James d' amor fon un cas tan estret
qual es aquest del qual no puch fugir,
per hu só cert de la vida finir
l' altre 's verí per apagar ma set.
O vos, qui sóu causa de mon perill
é fins ací no merexeu gran colpa
poca mercè de present vos encolpa
si per defalt d' aquella prench exili.