Obras del poeta valenciá Ausias March/Molts homens oig clamarse de fortuna

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna.

III.

Molts homens oig clamarse de fortuna
é malehir aquella per sos actes
volent ab leys fer amigables pactes
donantlos be é que tostemps fós una.
No recordant sa propia natura
que 's l' alt baixar é lo baix muntar alt,
é qui d' açó se dona gran desalt
leixe los béns portants ab si fretura.

A Déu no plach haver del món tal cura
que no hi jaquis de terribles afanys,
pérdues son en nombre mes que 'ls guanys
en 'sguart del vert lo seny es oradura.
E l' hom girat al mundanal saber
idoles créu donanthi plena fé,
en béns mundans creu ésser complit be
volent morir solament péls haver.

Si algú pogués de fortuna haver
ab un fort clau sa roda quant es sus
forali bó anar amunt é jus
soferint mal per trobar tal mester.
Mes los metalls no han tanta vigor
que tant gran pes ab llur força retinguen
n' enginys nos fan que d' alt é baix no vinguen
los qui seurán en la falsa honor.

Per nengun temps perdrá fortuna ardor
de fer llochs plans de les timpes é munt,
é quant del tot son desijat es junt
é no pot fer pus ab sa gran furor;
Torna refer deshabitada casa
qu' en poch espay havie feta vuida,
é l' hom disert qu' enrriquir jamés cuida
umple graners; olis é vins embasa.
 
En son costat no déu portar espasa,
com á foll hom déu franch arbitre perdre,
qui no créu cert que fortuna pot perdre
los béns movénts y los sehnéts arrasa.
Mes l' hom del món per fortuna mirat
ab lo esguart de riallosa cara
la part del plor no ha vista encara
créu que sos ginys l' han de be prosperat.

Tornada.

Lir entre carts, propi so comparat
á Tántalus per continu desig
no se perqué tots dies hi aflg
puix que m' es prop compte desesperat.