Obras del poeta valenciá Ausias March/¿Qui será aquell qui en amor contemple

¿Qui será aquell qui en amor contemple
Obras del poeta valenciá Ausias March

Ab tal dolor com l' esperit s' arranca →

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu ¿Qui és aquell qui en Amor contemple.

LXIII.

¿Qui será aquell qui en amor contemple
com jo qui sent los delits hon abasten?
¿Qui son aquells qui dolça l' amor tasten
é juntes mans l' adoran fora l temple?
Jo só tot sol aquí natura estreny
á no poder als ferne pus entendre
si no amar é volentme 'n defendre
no 'm vol seguir en res á fér null seny.

Si 'm don solás crehuen cert que jo l' feny
sinó hi acull amor al delit pendre
les potestats del cel han volgut vendre
é fér catiu de mon voler lo seny,
no 'm repte algú car tots veig solaçar
segons cascú sa qualitat requer,
qui en aquest mon honor vol é diner
tingas esment ja té causa d' errar.

Lo temps dels Dèus se vol ara mostrar,
car dintre si, un Dèu cascú vol ser,
é de 'ls desigs, hon corre lo voler
solempnes Déus á tots veig adorar,
é sobre tots Venus es mills servida
car nostra carn no coneix altre Dèu,
Bacus ha part sa favor no 'l es gréu,
Ceres muller no 'n es enfellonida.

Juno del món té una gran partida
diu que déu ser pus colta al juhí séu,
Saturne é Mart no trob en sa gran veu
á llur poder Juno y Venus dan vida.
Mes Venus diu: — «jo son rey natural
ab alguns Déus senyors jus mi sients
per mi son bons é per si no valents
os altres han poder accidental. — »

Palas sa véu rugallósa no val
afalagant l' orella del ohent;
Diana es de favor menys potent,
mes en lo món Dèu los ha dat cabal
que llur gran nom per lo món es preycat
á totes gents d' aquestes manen festa,
colta no es car de cascú no l' resta
sinó un tros de carn dins dents tancat,

En gran discort está lo món posat
Venus del món se trau la fina llesta
tot home bó en son hostal se resta
é valse poch qui no hi es albergat,
Juno té gent en dues parts gitada
prop de la mort cobejósa de viure
altres que veig debaix estat de lliure
fama tenent ab leig vici guanyada.

Ceres quant es á Venus ordenada
é son marit qui Bacus se fa escriure
als peus del Dèu Venus se deuhen siure,
estants per si llur secta es disfamada,
car no guardant á Venus reverencia
son menyspreats en lo món y maldits,
l' animal brut no 'n vol estremps delits
é lo cos d' hom no passa penitencia.

Satun é Mart per si no han potencia
mes per dos Dèus son estrem favorits
guardant honor á Venus son servits
é per haver á Juno reverencia.
Mart á Saturn humilment obeheix,
lo obehir entre ells mòlt se cambia;
de Palas jo parlar gens no volvia
de son estat car pietat me 'n creix.

L' inperfét hom á Diana serveix
é tots aquells hon la vida 's desvia
car Venus há tan dolça parleria
que tot voler á si lo redueix.
Los públichs prechs s' endrecen á Diana,
la voluntad es de Venus entegra
al temple séu si 'l jorn clar fós nit negra
los grans barranchs forren carrera plana.

Aquelles gents ab la pensa mòlt vana
que ab ranó james han pau ne brega
per llur cor ííach de vergonya fán plega
qui 'ls met un fre donantlos vida sana,
é sí lo giny de Venus romp tal fré
sabentli grat com així 's vehen soltes
qu' en son servir no 'l mostren ser emboltes
fentli present del millor de llur bé.

En lo començ pór é Diana 'ls té
mes si lo cel d' ignorants les ha toltes
Venus colents Mart é Saturn á voltes
entre llurs peus Diana vá é vé.
Lla donchs en fet colen Venus deessa
cuydant haver la batalla mólt justa
contra tal hom qui del cos les afusta
é per tots temps pór é vergonya cessa.

Tornada.

Senyal de bé en tota dona cessa
com dins son cor vergonya no s' ajusta,
y al savi hom es vici qui l' afusta
a rahó pert que es en ell Princesa.