¿Qui és aquell qui en Amor contemple

¿Qui és aquell qui en Amor contemple pot tenir els següents significats:

Altres versions

modifica

¿Qui és aquell qui en Amor contemple
com yo, qui sent sos delits on abasten?
¿Qui són aquells qui dolç·amargor tasten,
e, juntes mans, l'adoren fora temple?
Yo só tot sol a qui natura streny
a no poder àls fer ne pus entendre
sinó amar, e, volent-me'n defendre,
no·m vol seguir a res àls fer null seny.

Si·m don solaç, creu ferm que yo·l feny,
si no y acull Amor al delit pendre;
les potestats del cel han volgut vendre
e fer catiu de mon voler lo seny.
No·m rept·algú, car tots veig solaçar,
segons cascú sa qualitat requer;
qui·n aquest món honor vol he diner,
tinga's esment, ja té causa d'errar.

Lo temps dels déus se vol ara mostrar,
car dintre si un déu cascú vol fer,
e dels desigs on corre lo voler,
solempnes déus a tots veig adorar;
e sobre tots Venus és mils servida,
car nostra carn no coneix altre déu.
Bacus, en part, sa favor no l'és greu;
Ceres, muller, no n'és enfellonida.

Juno del món té una gran partida;
diu que deu ser pus colt·, al juhí seu.
Saturn e Mars no torben sa gran veu;
a llur poder Juno y Venus dan mida.
Mas Venus diu: "Yo son rey natural,
ab alguns déus, senyors jus mi sients;
per mi són bons e per si no valents;
los altres han poder accidental."

Mercuriús e Pal.las veu no·ls cal,
desfalagant l'orella de l'hoent;
Diana és de favor menys potent;
mas en lo món Déu los ha dat cabal:
ver, llur gran nom pel món és preÿcat,
e totes gens d'aquestes manen festa:
colta no és, car de cascú no·ls resta
sinó hun troç de carn dins dens tancat.

En gran discort està lo món possat.
Venus del món se trau la fina lesta;
tot homoe bo en son ostal se resta,
e val-se poch qui no y és albergat.
Juno té gent en dues parts gitada:
prop de la mort, cobejosa de viure;
d'altres, que veig, de baix estat delliure,
ffam·atenyents ab leig vici guanyada.

Ceres, quan és a Venus ordenada,
e son marit, qui Bacus se fa scriure,
als peus del déu Venus se deuen siure;
stants per ssi, llur secta·s difamada,
car, no guardant a Venus reverença,
són menspreats en lo món e maldits;
l'animal brut no·n vol estrems delits,
e lo cors d'hom ne passa penitença.

Saturn e Mars per si no han potença,
mas per dos déus són estrem favorits:
guardant honor a Venus són servits,
e per haver a Juno·n reverença.
Mars a saturn humilment hobeeix,
e l'obehir entr·ells molt se cambia.
De Pal.las, yo parlar ges no volrria
de son estat, car pietat me'n creix.

L'inperfet hom a Diana serveix
e tots aquells on la vida·s devia,
car Venus ha tan dolça parleria,
que tot voler a ssi lo reduheix.
Los públichs prechs s'endrecen a Diana,
la voluntat és de Venus entrega;
al temple seu, si·l jorn clar fos nit cega,
los grans barranchs foren carrera plana.

Aquelles gents ab la pensa molt vana
que ab rahó jamés han pau ne brega,
per llur cor flach, de vergonya fan plega,
qui·lls met un fre donant-los vida sana;
e si lo giny de Venus romp tal fre,
saben-li grat com axí·s vehen soltes,
qu·en son servir no·s mostren ser enboltes,
fent-li present del millor de llur bé.

En lo començ, por e Diana·ls té,
mas si lo vel d'ignorants les ha toltes,
Venus colents, Març e Saturn a voltes,
entre llurs peus Diana va e ve.
LAdonchs en fet colen Venus deesa,
cuydant haver la batalla molt justa
contra tot hom, qui del cas les afusta,
e per tots temps por e vergonya cessa.

Tornada

Senyal de bé en tota dona cessa,
com dins son cor vergonya no s'ajusta;
y al savi hom és vici qui l'afusta:
la rahó pert, qui és en ell princessa.

Font: Bloc personal DMRQ, sine data