Obras del poeta valenciá Ausias March/Clar es é mòlt á tot los amadors

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Clar és e molt a tots los amadors.

 VII.

Clar es é mòlt á tot los amadors
y á tots aquells que de mí han sabut
que mon semblant no n' es huy conegut
de haber sentit amor y ses dolors.
No m' fá mester testimonis haver
ne blan parlar ab persuassions,
ne falagar orellas ab rahons,
favor há gran paraula disent ver.

Perqué 'ls estrems ha cercat mon voler
en aquest mòn no ha trobat semblant,
los que 'ls migs llochs de amor van cercant
no 'ls defallí trobar tot llur mester.
Amor en mi tant há lloch convinent
que 'n altra part se véu ésser estrany
son llauger pés ja don' al mon afany
als muscles méus es carrech mólt plasent.

No fará mòlt lo qui será crehent
vehent de amor en mi lo sèu procés
la grossa part d' amor en mi gran es
del altre 'm call que 's fort dar entenent.
Los actes grans d' aquest amor mostrats
jutjaulos tots los qui mes n' entenéu,
los no tocants perdon si 'm reprenéu
car segur sò dels ben enamorats.
 
Mes sentiments son aixis alterats
quant la que am' mon ull pot divisar
que no 'm acort si só en terra ó en mar
é 'ls membres lluy del cor tinch refredats.
Si 'm trob en part hon li puscha res dir
jo crido algú perqué ab ell m' escus
aquesta es pòr per' qu' ella no 'm refus
crehent mon mal de mala part venir.

Tal pena donchs qui la pot sostenir
com jo vehent que 'm degra ser grahit
per mòlt amor d' ardiment ser fallit
é mon voler estrem veig desgrahir.
Ans sò jutjat hom pech é sens amor,
ó sens calor alguna natural,
ó, si no 'm fos la fama cominal
ja fora mort per sobres gran dolor.

No trob' en mi poder dir ma tristor
é de açò ne surt un gran debat
lo mèu cor diu; que no es enculpat
car del parlar la llengua es senyor.
La llengua diu: qu' ella mòlt bè ho dirá
mes que la pòr del cor forsa li tol,
que, sens profit, esta com parla vol
é que si ho fá que balbucitará.

Per esta pòr vana la pensa está
sens dar consell per execusió
no es senyor en tal cas la rahó,
l' orgue del cos desbaratat está,
la má no pot suplir en lo sèu cas,
móuse lo peu no sabent lo perqué,
tremolament per tots los membres ve
perqué la sanch fà corre al pus llas.

O, tu, amor qui ab ulls cluchs estás
quant vols partir tos amargosos dons
no compensant los mérits é rahons
ta voluntat regeix fortunat cas:
Vulles pensar l' incomportable dan
que lo mòn reb de tos fets desiguals
qui pren de tu delits degrá haver mals
é plors aquell qui degra anar trufan.

 Tornada.

Lir entre carts, les coses periran
que dintre si estan en desacort:
¿Si amor à si no guarda de fer tort
com guardará lo qui 'l serveix de dan?