Clar és e molt a tots los amadors
Clar és e molt a tots los amadors pot tenir els següents significats:
- Clar es é mòlt á tot los amadors, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Clar es e molt / a tots los amadors, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
modificaClar és e molt a tots los amadors,
y a tots aquells que de mi han sabut,
que mon semblant no és huy conegut.
D'aver sentit Amor e ses dolors
no·m fa mester testimonis haver,
ne blan parlar ab persuasions,
ne falagar orelles ab rahons:
favor ha gran paraula dient ver.
Perque·ls estrems ha cerquats mon voler,
en aquest món no ha trobat semblant;
los que·ls migs lochs en Amor van cerquant
no·ls defallí trobar tot llur mester.
Amor en mi tant ha loch convinent,
qu·en altra part se veu ésser estrany;
son lauger pes ja dón·al món afany:
als muscles meus és càrech molt plaent.
No farà molt lo qui serà crehent,
vehent d'Amor en mi lo seu procés:
la grossa part d'Amor en mi gran és,
de l'altra·m call qu·és fort dar a·ntenent.
Los actes grans d'aquest·amor mostrats,
jutjau-los tots, vós qui més n'enteneu;
los no toquats perdon, si·m repreneu,
car segur só dels ben enamorats.
Mos sentiments són axí alterats
quant la que am mon ull pot divisar,
que no m'acort si só·n terra ne mar
y els membres luny del cor tinch refredats.
Si·l trob en part on li pusqua res dir,
yo crit algú perque ab ell·escús
aquesta por, perqu·ella no·m refús,
crehent mon mal de mala part venir.
Tal pena, donchs, ¿qui la pot sostenir
com yo, vehent que·m degra sser grahit,
per molt amar, d'ardiment ser fallit,
e mon voler estrem veig desgrahir?
Ans só jutjat hom pech e sens amor,
o sens calor alguna naturall;
e si no·m fos la fama cominal,
ja fóra mort per sobresgran dolor.
No trob en mi poder dir ma tristor,
e de açò me'nsurt un gran debat:
lo meu cor diu que no n'és enculpat,
car del parlar la lengua n'és senyor.
La lengua diu qu·ella bé ho dirà,
mas que la por del cor força li tol,
que sens profit està, com parlar vol,
e, si ho fa, que balbucitarà.
Per esta por vana la penssa stà,
sens dar consell per execució;
no és senyor en tal cas la rahó,
l'orgue del cors desbaratat està.
La mà no pot suplir en lo seu cas,
mou-se lo peu no sabent lo perqué,
tremolament per tots los membres ve,
per que la sanch acorre al pus llas.
¡O tu, amor, qui ab ulls cluchs estàs
quant vols partir tos amargosos dons!
No compenssant los mèrits e rahons,
ta voluntat regeix fortunat cas;
vulles pensar l'incomportable dan
que lo món reb de tos fets deseguals.
Qui pren de tu delits, degr·aver mals,
e plora·quell qui degr·anar trufan.
Tornada
Lir entre carts, les coses periran
que dintre ssi estan en desacort.
Y Amor a ssi no gusrda de fer tort;
com guardarà lo qui·l serveix d'engan?