Plaguès i Dèu qu' ab mi mateix fès pau
mi acordant ab cor ferm á la mon,
jo mir, é pens si 'l món ha cas tant fort
com de amor é d' ira fèrse esclau.
Afany ha assats l' hom dos senyors sirvènt
é quant mes donchs essent ells enemichs,
quant un complach l' altre es vers mi inichs
no sé com bast compláurels egualmènt.
Tornada.
O foll amor, si es ver que 'l jovènt
es occasió de tu á mi forçar,
si be lo món restant no pot prear,
vellea 'm plau qui dels mals es esmènt.
LXXII.
Si en algun temps me clamí sens rahó
cuidant que fós de mals afortunat
jo só ben cert que fuy mòlt viciat
mòlt fon millor que 'l present en que só,
per sol haver mon desig no complit
lo qual no 's pot en aquest món fartar
é majorment en la vida d' amar
pensi que fós l' hom pus adolorit.
Mon foll voler me tolguè lo delit
perquè hi volguí mes bé qu' en ell no es,
si la valor d' aquell jutjar sabès
lo méu voler no fora escarnit;
si com vaxell no pot mes recollir
despuix qu' es ple, tot l' als pérdres convé,
axí lo seny en delit pus no vé
sinó en tant com son poder sofir.
Axí com pert hom lo veure'y 'l oir,
é lo poder es perdut de tot seny
quant son esguart en gran excés ateny
é pot ser tant que 'l seny pert lo sentir,
axí mateix lo qui mes delit vol
que d' hon lo tráu hoch é d' ell no 's requer,
no pot sentir sens gran dolor plaher
é si 'n pren part en mòlta mes se dol.
