Si 'n nostra amor péns esser si venguda
é d' ella pert esperança de veure,
sinó que tost vinch en açó descreúre
l' arma en lo cos no fora retenguda.
Si bè los morts en lo mòn no retornen,
ans de ser mort noves sabré d' aquella.
Estat es ja, ¿donchs quina maravella
aço esperant mos sentiments sojornen?
E si cert fòs, qu' entre les sancts fos mésa
no volgra jo que de mort fòs defésa.
O Dèu, mercé, mes no sè de que 't pregue
sinó que á mi en lo séu lloch aculles
no tardes mòlt que d' ells à mi no vulles
puix l' esperit hon es lo sèu aplegue.
E lo mèu cos ans que la vida fine
sobre lo sèu abraçat vull que jaga
amor é mort feríls de una plaga
sepárals mort dret es qu' ella 'ls vehine.
Lo jorn del juhí quant pendrém carn é ossos
mescladamènt partírém nostres cossos,
II.
O quant es foll qui tem lo forçat cas
é contra aquell remey es demanant
é qui poder se troba mòlt bastant
é no 'l coneix pensant lo havér escás.
Vos sòu aquell amprant contra la mort
puix es forçat que en mólt breu temps morréu
noc menysprear son poder bè podéu
é no temènt morir sòu d' ell estort.
En vos está fèr son cas flach ó fort
car lo séu mal per dues coses naix;
per tembre 'l dan del lloch eternal baix,
é per haver perdut al món deport.
Ja de aquest alçar podéu la má
puix vostres senys los quatre havéu perduts
donchs contra 'l dan armáuvos de virtuts
é no 'us dolrréu ne tembréu çá ne llá.
