X.
No 'm pren axí com al petit vailet
qui vá cercant senyor que festa 'l faça
tenint lo calt en lo temps de la glaça
é fresch d' estiu, com la calor se met;
Preant mòlt poch la valor del senyor,
é concebent de salt de sa manera,
vehènt mòlt clar que te mala carrera
vol cambiar son estat en major.
¿Com se fará que visca sens dolor,
tenint perdut lo be que possehia?
clar é mòlt be ho véu, sinó há follia,
que may porá tenir estat millor.
Donchs, ¿que fará, puix altre be no 'l resta,
sinó plorar lo be del temps perdut?
vehènt mòlt clar per si ser decebu
menys trobará qui 'l feya millor festa.
Jo som aquell que en lo temps de tempesta,
quant las mes gents festejen prop los fochs
é puch haver ab ells los propis jochs,
vaig sobre nèu descals, ab nua testa,
servint senyor que jamay fon vasall,
ne 'l vench esmèns de fèr may homenatje,
en tot leig fet hagues lo cor selvatje,
solamènt diu que bon guardó no 'm fall.
Tornada.
Plena de seny, leigs desigs de mi tall
herbes no 's fán males en mon ribatje,
sia entés com dins en mon coratje
los pensaments no 'm devallen avall.
XI.
Leixant apart l' estil dels trobadors
qui per escalt trepassan veritat,
é sostrahènt mon voler afectat,
perqué no 'm trob, diré, 'l que trobe en vos.
Tot mon parlar als que no 'us hauran vista
res no hi valdrá, car fé no hi donarán;
é los vehènts que dins vos no veurán,
en créure mi, llur arma será trista.
