III.
Axí com cell que 's veu prop de la mort
corrènt mal temps perillant en la mar
é veu lo lloch hon sepot restaurar
é no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren á mi qui vaig afany passant
é veig á vos bastant mos mals delir
desesperat de mos desigs complir
iré pél mòn vostre ergull recitant.
IV.
Si col malalt que llonch temps ha que jau
é vol un jorn esforçarse á llevar,
é sa virtut no li pot mòlt aidar,
ans llevat dret sobtamènt plegat cáu;
ne pren á mi que m' esforç contr' amor
é vull seguir tot çó que mon seny vol
complir no 'u puch car la força mi tol
un mal estrem atraçat per amor.
V.
Quant plau á Dèu que la fusta peresca
en segur port pert áncoras y orneig,
é de poch mal á molt hom morir veig
null hom es cert d' algun fet com fenesca.
L' home sabènt no te pus avantatjge
sinó que 'l pech sab menys fets á venir
l' esperimènt y 'ls juhins veig fallir
fortuna y cas los trob en llur usatge.
VI.
Jo só aquest é puch me dir mezqui,
d' oy é d' amor me trob apasionat
tan egualment é fort qu' estich torbat
qual d' aquests dos ha major part en mi,
dantme assalt qualsevol passió
ab tal dolor que 'n estich alterat
é puix me trob d' aquella reposat
venint á pres de l' altra llur sahó.
fi dels cants d'amor.