Obras del poeta valenciá Ausias March/Entre amor so posat é fortuna

← La vida es bréu é l' art se mostra longa

Entre amor so posat é fortuna Obras del poeta valenciá Ausias March

No 'm clám d' algú qu' en mon mal haja colpa →

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Entre Amor ssó portat he Fortuna.

 
 XI.

Entre amor so posat é fortuna
cahènt levant si com infant en roques,
congoixes grans ab alegries poques
si 'n posehesch no 's maravella alguna.
Semblant me trob al home qui navega
qui per los vents sa persona es regida;
dolre no 's deu si la veu escarnida,
caure deu 'l hom guiat per guia cega.

No com aquell qui entenimènt replega
é dintre si delits de virtuts usa
sa fi guardant aquell á quí acusa
los ignorants y 'ls sabènts mals no plega.
Jaquint los mals qui bèns als pechs aparen
he perdut tast de res no essent noble
ans he seguit comuns delits de poble
é davant mi altres no si acaren.
 
Doncbs si dolors á ma pensa amparen
rahó es gran puix tal vida he seguida,
la fi del hom tardament he sentida
mos apetits sens trava caminaren.
A llur semblant cuytats acorreguesen
al qui pus prop los fon de llur natura
reconegut m' arma en prench vestidura
tal com aquells vicis saber li feren.

Los meus desigs tals delits emprengueren
que altre poder dins si mateix havia
y aquells auts degú mi no complia
é no mòlt tart a mi desparegueren.
Qui en poch vexell mòlt gran cantitat pensa
no 's pot haver car la natura passa;
qui vol rich ser per una ma escassa
lo seu desig contentar se defensa.

Ja no viurán en mòlt alegra pensa
qui bens del cos é de fortuna volen:
E totes gents per haver aquells moren
y en contra si prenen armes d' offensa.
Si col malalt qui no enten medicina
pendrá verí cuydant aquell guaresca,
de la sabor amarga sent la bresca
é dolsa 'l par una amargant sardina.

Qui 'n fer viltats la pensa te vehina
é no ateny al delit del entendre,
la veritat de res no pot apendre
y esclava fá de sa rahó regina.
Delit d' hom pert qui tals delits no tasta
car hom es dit mes per la part del arma,
tot á sí pert qui de rahó no s' arma
y, en aquell, fruyt d' enteniment no basta.

A si mateix lo malvat hom contrasta
y 'l que li plau fá é lo restant deixa,
lo be jaqueix, ab tot lo mal se feixa,
si delit pren en mòlt poch temps se guasta.
Tot lo que fá li torna en contrari
é no coneix l' enemich seu qui 'l mata
y aquell qui deu portar jus la sabata
te sobre 'l cap per mòlt bell vestuari.

Prénmen axí com grosser herbolari
qui prop la mar les herbes del bosch cerca,
é com lo clerch fahènt de festes cerca
en lo troyá leixánt lo breviari.
Qui 'n aquest mòn de ser hom se contente
cerque delits que sa natura vulla,
leixant als bruts los camps é llur despulla
é sos delits no 'ls acurt ne 'ls dò empenta.

Lo delit d' hom en lo ententre s' asenta
quant veritat per aquell es sabuda:
En tal delit la sciença hi ajuda
mes no 's complint sens voluntat consenta.
En be obrar cosa de be hi electa
é que delit prenga en la sua obra,
tot quant es d' hom fá sa propia obra
si 'u fá per Dèu sa vida es perfecta.

La vida d' hom es en dolor contreta
com los pus alts delits mundans pratica,
llur estament enfermetat no 's fica
ó cambi pren, qui 'ls reb ab má estreta,
ó falleix çó per hon los delits venen,
é de si ells l' ánima no contenten
com sobirans bèns ans d' haver se tenten,
com sòn haguts ab si dolor sostenen.

Ignorantmènt les gens fals delits prenen
corrent al mal puig há de be semblança,
en lloch de pòr han alegra esperança
havents mes be de mentre no l' atenen.
Atés lo lloch qual ab gran desig volén
han compliment de dolor infinida,
volent tot be no 'l troben ne partida,
per delitar amarga dolor colén.

Alguns delits d' aquell ver delit solen
llunyarse mes que 'ls altres no se 'n llunyen
é tots aquells qui delitar hi punyen
si plaher han ab ell no s' aconsolen.
E tant com pus en ells hom se delita
axí forment lo gran dolor s' acosta,
de lluny mirant lo camí plá sens costa
y 'l caminant rompentse 'l coll despita.

Carnal amor á gran pena concita
á tots aquells metentshi llur espera
desig mortal es passió primera
del penedir no 'n cal haver sospita.
A les honors, vans pensaments segueixen;
á riques gents, serveis la robería:
Dolor de mort, han que llur be tolt sia,
senyors en mòn é com esclaus serveixen.

Si 'ls bens del cos per no res apareixen
no 'us hi cal dar en açó gran crehença:
de fortitut lo bou ha mes potença,
de temprament los ocells ne floreixen,
Per un no-res estime la bellesa
en poch temps cáu é mólt poch la se 'n porta,
é son poch fruyt als folls amants conforta
la sanitat es per poch mal defesa.
 
Be mostra 'l cos hever poca bonesa
que de virtut l' animal brut lo passa:
L' hom es senyor donchs no per esta massa
car d' esta part los bruts han mes despesa.
L' hom es mortal animal rahonable
quant á la carn es bestia formada,
é la rahó en l' arma 's enprentada
per esta part á Déu es comparable.

Tant quant finit pot esser estimable
ab l' infinit en compte se pot metre
á comparar se poria remetre
res de la carn ab l' esperit durable.
Si no 'l present sentir la carn no basta
tastant, tocant alguns delits sensibles,
los altres senys per si no 'l son pahibles
delits dels tres pels dos sobredits tasta.

Delit es bó puix á dolor contrasta
mes no val mòlt sens obra virtuosa,
ell la compleix, sens ell no es sabrosa
hon cab dolor la virtut no s' engasta.
Donchs quant la carn es á l' arma tirada,
per bon delit sa obra es perfeta,
no es rahó més es sa filla feta
la part brutal racional es tornada.
 
Aquells delits de que la carn s' agrada
cascú be sab y los de l' arma ignora,
aquella res que no fall algun hora
entenen pochs y es per mòlts menys tocada.
Algú se pert per falta d' ignorança,
altres sabent per no tastar no prehen,
axí 'ls vilans qui en lloch honrat si sehen
no senten be lo delit qu' honor llança.

En ser content cascú há sa esperança
é follament aquell delit espera,
car los llidons vol trobar en figuera
é talls morischs cerca en la dolça Fransa.
Hu es lo be cercat en grans partides,
no hi há delit sens dolor en alguna,
qui mes ne pren há voluntad dejuna
los menys volents ne han alegres vides.
 
Ans que virtuts sien per hom sentides
los vicis han més á dins nos llur forca,
é si per temps la rahó tant s' esforça
desconeixem, é no clar, ses fallides.
Durant lo temps mals hábits se nodreixen
en hom, sens hom aquest hábit se talla,
l' arma y lo cos se 'n fan cota y gramulla
é los brocats, leigs vestits apareixen.

¿Qui son aquells que en tanta virtut creixen
que solament los vicis seus coneguen?
La major part jo son cert que ferm creguen
que çó es bó que volen é coneixen.
Puix l' hom es mal, lo be no li pot plaure
car no repart en be que aquell tira,
en voler d' hom ès al començ que 's gira
mes l' hábit fet Deu ajudant pot traure.

En saborit sentiment déu recaure
aquell delit que 'n be obrar se troba:
D' aquest delit l' arma sol no 'n fa roba
mes en lo cos tal sentiment ha jaure.
Tant quant cascú es pus dispost á rebre
aytant val menys sinó ix en bell acte
de 'ls dos llohants ne surt aquest contracte
sens llur acort no 's pot virtut concebre.

Así mateix par que vulla decebre
qui sa valor aytant com pot no munta;
tota res d' ell val á bondat conjunta
lo fill é net, lo bou y 'l cá de lebre.
Segons l' amor axí llur be demana
amant á sí mòlt mes del be s' aparta,
desijant be s' umple de mal é 's farta,
mal vol per si é al altre vida sana.

Puix que virtut delit é bens comana,
perqué no 'ns plau virtut, é vici 'ns alta?
La voluntad á be ja delit salta
l' enteniment sol entendre 'l ver mana.
Mes no volém tastar d' esta vianda
car en comenc desaborida 's mostra,
l' avol delit sent la passió nostra
aquest n' ateny treball é cura granda.

A tal delit los pechs no troben anda
puix que no es en ells esperiença
fé no havents no 'ls basta conexenca
lo no sentir per ells leixen en banda.
No volen mal quant son en malaltia
é pobrejant cobejen les riqueses;
los flachs é leigs, foroes é grans belleses
lluny fora si han tota s' alegria.

Tot hom vol be perqué delitat sia,
é no sentint aquell propi de l' arma
cerca 'l del cos é de aquest se arma
é d' altres mòlt que follament se fia:
los cuals com son units en una cosa
aquella es del hom bonahuirança
cascú per si havent l' hom esperança
en algú d' ells sa pensa no reposa.

Per millor part Deu l' entiment posa
com á senyor en cascuna persòna.
é si en çó que 'l deu donar no 'l dòna
com pus n' ateny entant mes li fa nosa.
Car de per si lo leig fer tristor mena
essentho mes qui d' entendre mes toca,
si com l' hom foll qui 's fir l' ull d' una broca
com pus dret fir sa vista destermena.

Tota passió es cert que mes s' encena
en l' hom subtil qu' en persona grossera,
car entenent en contra la carrera
d' oy ó d' amor hon s' aparella pena.
Car solament practicant del entendre
no es plé tant en virtut ne 'n sciença
de çó que 'l plau há major conexença
é no es res que 'l dol no 'l fá contendre.

Si Deu al hom grosser lo plau defendre
de fam é set é de dolor sensible,
altre dolor no li pot ser terrible
si ja mòlt prop d' aquestes nos déu pendre.
E donchs de tant l' hom entenent pren colpa.
Com en dolor al home grosser passa
saber há poch é giny contra si massa,
lo poch y 'l molt cascú per si l' encolpa.