Obras del poeta valenciá Ausias March/Tot entenent amador, mi entenga

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Tot entenent amador mi entengua.

LXXXVII.

Tot entenent amador, mi entenga
puix mon parlar d' amor may no 's aparta;
lo amador que per sa carn se farta
lo meu parlar no 'm péns que be comprenga.
Tres amors sòn per hon amadors amen;
hu es honest é 'l altre es delitable,
del terç me call qu' es lo profit amable
perquè 'ls amats llurs amants no rehamen.
Los dos units en nos se poden pendre
si llus dors fochs han lloch en nos d' encendre.
 
Aquets volers á llurs esguarts segueixen
seguint cascú sa propia natura
lo cos qui es corrupta criatura
los apetits corruptes l' abelleixen;
l' arma qui es per tostemps duradóra
bens de virtuts ab lléuger péu encalça,
lo amor del cos en sont delit la enbalça
mes no trobant son propi se entrenyòra.
Naturalment mesclat voler componen
que no regit tots los mals li responen.

Tal voler naix en part per ignorança
é compost es de nostres dos natures
é fá que l' hom ab tots enginys é cures
vol é no há la fi de sa esperança,
perqu' ell no es bastant l' arma complaure
é menys lo cos car mes dels obs li dòna
puja 'l en alt é natura l' assòna
fá que acort james pot en l' hom caure.
Tot quant es d' hom vol fi per sa natura
y aquest voler tot lo mòn no 'l atura.
 
Aquest voler delitable 's nomena
é desreglat pren quant l' es agradable
aquest fá 'l hom falsament ser amable
volent açó qu' en ser content no 'l mena.
Car no vol res que tot l' home contente
per çó en ell l' amador no reposa
é tant aquest á la rahó fá nosa
com son esguart plahenment li s' presente.
Car si vol hom res que mesclat ahíre
tot se fará que en ahirar se gire.
 
De aquest los trobadors n' escriuen
é per aquest dolor mortal nos toca
lo racional part del arma no s' broca
del sensual los seus apetits viuen.
Ésser be pot que hom simplament ame
d' arma sens cos é per lo cos sens arma
amant virtut hom de tal amor s' arma
y 'l cos es cert que de un brut voler brame.
Aquests mesclats un drap de mescla tixen
que no 's veu be les colors que d' ell ixen.
 
Cascú d' aquest sa natura oblida
é tant com pot fá que 'l altre obeheixca
no pas en tant que tot de si s' parteixca
si en part no mor, mes es cosa dormida.
E quant cascú son apetit treballa
se mostren clar maravellosos actes
fahent acort ab amigables pactes
y en semblant cas deuria ser baralla.
Car l' arma vol çó que rahó ordena
y 'l cos mezquí mor é no sent la pena.

Tot amador delit no pot atenyer
fins gue lo cos é l' arma se acorden
car si 'ls volers entre aquest se morden
aquest amor no 'ns pot á mólt empenyers
en contra 'Is cos en sos actes se mostra
destrohint quant natura li otorga
y á l' arma fá beure amargant porga
en tot no pláu á la natura nostra.
L' arma per si contentament no tasta
si fá lo cos mes poch é tost se guasta.
 
L' arma per si en tal voler no 's mescla
car no es en res ne pot ser son objecte
ne 'l cos es pus que d' un brut son efecte
dels dos units componen esta mescla.
Car 'l home vol la voluntat guanyada
seny y saber de la dona que ama,
ama l' amat é tol l' honor y fama
Y en fets del cor l' arma es delitada.
Lo cos ja mes si cança be no 's farta
é tant com pot tot l' infinit aparta
 
Les voluntats se mostren per les obres
d' hon se veu clar com la nostra arma es baxa
lo nostre cos en alt nunca sa raxa
perque 'n delit ell é 'l arma son pobres
per lo delit del cos l' arma s' inclina
lixant lo seu de sa nattra 's llunya
lo cos en alt á delitar met punya
no coneix be sa natura mezquina.
La carn voler vol, é l' arma sa terra
perque algú si toca no s' aferra.
 
Les voluntats que de virtut no toquen
han moviment en semblant de marea
en lo començ metrien gran ferea
al qui sabes com pujen é 's derroquen.
De tres cordells amor deu fer sa corda
car hu romp tost é l' altre mòlt no dura
ó trench ó fluix d' un altre mort procura
si 'l terç no hi es la corda se descorda.
Aquest es ferm é fa qu' els altres tinguen
Ésser no 'ls fa mes te qu' en baix no vinguen.

No 's pot be dir con arma y cos practiquen
aquest voler é de aquell se desplahen,
hu sent content los poders d' altre cahen
é agreutjat les forces multipliquen.
Car mòltes veus del cos l' apetit cessa,
si que 's mester que l' arma aquell reforce
é altra veu es obs que 'l cos s' esforce
per mitigar l' arma qui 's veu opressa.
Tots de per si han obs que fam los toque
ó que 'l desig del hu altre broque,
 
Si l' apetit rahonable s' agreuja
del cobejós seguir no 's maravella
car tant com pot per delit aparella
que l' arma 'l cos en mal hostal alleuja.
Al infinit no per sí lo cos guarda
l' arma per sí de tot excés s' enuja
junts acordants en delit cascú puja
tant com saber l' errada l' arma tarda.
Açó esdevé com volers del cos fluxen
lla donchs los tels de sos ulls desengruxen.
 
L' arma é lo cos cascú en altre 's delita
delits, dolors entr' ells les se parteixen
les passions del hu 'n la altre 's pareixen
esperiment als pechs trau de sospita;
mes algú d' ells no es tan soportable
que totalment per l' altre s' avorreixca,
fastig, oblit fan qu' amor d' ells parteixca
Al menys no es per egual temps durable.
En los mólt mes per part del cos espira
é mòltes veus per oblit ó per ira.

Per nostres ulls l' hom d' est amor s' enflama
foch desitjant d' hon voler creix ó fina
temprat esper la voluntad afina
é perdut ell amor de mort se clama,
son fill é net son desig y esperança,
é no 'ls ve lluny pahor qui 'ls fá gran brega,
tals passions amador no les nega
aquest amor cáu en esta balança.
Cascú d' aquests al altre vencre tenta
e si 'n compleix amor é si destenta.

Per nostres senys amor d' arma comença
mes vol per sí virtuts é saviesa,
aquest amor per sol entendre 's presa
amant lo be del qual há coneixença.
Es feta gran segòns les parts s' acorden
multiplicant los bens d' hont ella 's forma
del be honest aquest amor pren forma
é los volers que 'n surten no discorden.
Lo qui l' ateny en ser content s' acosta
pòr no acull n' esperança de costa.
 
¿Quals son aquells qu' amor honest los force
amar per sí virtuts en una dona?
Bè jo sò cert que tots la volen bona
perquè 'l delit del hom durar s' esforce.
No 'n sè algú que separat lo senta
menys de saber sentir dins ell sa obra
d' hont l' altra amor nom de ferma li 'n sobra
de fastig reb ó de oblit enpenta.
Aquest amor es philosofal pedra
que lla hon cáu ço que res no val medra.

Aquell amor hon Venus há sa regna
á nostre cos ensemps ab l' arma guarda
á mòlts plahers é dolors no es tarda
en cor honest mòltes vegades regna;
torba lo seny, subtilitats enfosca.
é sa dolor dormint hom ella vetla
solaços vol é prestament la zela
qui n' es plagat la rahó te molt fosca.
Perquè no pot honestament percebre
de ardiment no pot sentir la Llebre.

Los apetits sensuals l' arma lliguen
donchs tots aquells que del tot Venus tira
molt foscament llur enteniment mira
per los ulls sechs qui l' esperit abriguen.
Los escolans de qui Venus es mestre
lo contemplar jaqueixen prenints l' acte
voler no cast executar sens pacte
doma cors braus, domestich fa l' campestre.
Fahent sentir passió mòlt estrema
jáu en dur llit un hom de vida sema.

L' amor qui 'ns ve tota de part de l' arma
en les virtuts y en l' entrende s' endreça
aquest voler simple Dèu lo adreça
é pot ser tant que tots altres desarma.
Però en mí, trobant lloch tots caygueren
mogut cascú per la sua semblança
dos colps sentí donals cascú sa llança
actes cascú dins en mi cometen.
Hu dóna llum per sí, altre tenebra;
é tots justats, delit, salut, é febra.
 
Dèu l' esperit de gran favor abasta
en sos delits passions no 'l congoxen,
al cos mezquí sens fastig no l' afloxen
ne pot sentir lo be si mal no tasta.
Tant com lo cos sa passió gran leixa
del esperit es la pressò pus ampla
é ses virtuts é potences exampla
si que no véu tras paret mes per reixa.
Segur amor en interes no 's causa
é la del cos en curt plaher se causa.

Ja no 'm defens que amor mi no tente
d' aquell voler que nostra carn abraça
dues amors natura á mi atraca
per dues parts me vendrá que 'm contente.
Així com l' hom pot mes gloria atenyer
quant nostra carn ab l' arma será junta,
amor á mí en delitós grau munta
Quant dos lligams arma y cos han estrenyer.
Car mòltes véus hu per altre 's presòna.
é no es tant fort l' amor de la persona.

Quant al meu cos amor lo desempara
Perqué. 'l poder de aquell ve á son terme
é pur amor l' esperit meu conferme,
en aquell punt resta ma rahó clara;
tan gran delit jo sent en aquella hora
que los delits del cos en fastig tornen
y quan del cos forces á mi retornen
en lo començ lo meu esperit plora.
E si delit mon cos en força torna,
en son delit mon esperit sojorna.

Aquell voler á que ma carn se inclina
compliment sent dels bens que Venus lliura,
é l' altr' amor que de vici deslliura
no troba lloch merexent s' amor fina.
Per est amor solament desig viure
l' enteniment d' altres bens no 's alégra.
¿Hon será donchs un amor tan antegra
qu' en ell haver de mals sia deslliure?
Amant á mí per consemblant manera
lo méu delit cáu en aquesta espera.
 
Mon esperit contemplant se contenta,
é dintre si una persona forja
d' ella no péns braços, mans, péus é gorja,
car tot semblant altre semblant presenta.
Solament vull d' ella tant clara pensa
qu' en res de mi no fós cos secreta
abta y sabent é d' amor fós estreta
lo contra fer prengues en gran ofensa.
De son voler volgués ésser celosa
é que per mí vers mort fòs animosa,

Mes perqué Déu l' arma de carn abriga
los fats volents contr' amor no ser solta
é per null temps rahó no lan há tolta
ans tot contrast há per cosa enemiga.
Tant es ma carn al delit inclinada
dona no veig que 'm alt, que no sospire,
en posehir sen fi aquella mire
puix voluntat hi sia refermada,
E ma rahó de grat jo la perdria
si 'm fá esment qu' amor perdre poria.
 
Si com aquell de la pensa tant vana
qu' en aquest mòn lo be sobirán cerca
y ab gran enginy en grans delits fá cerca
é véu mòlts mals en gloria mundana,
ne pren á mi que amor destrífique
si que d' aquell contentament vull traure
si que no pot lo que 'l demant bestraure
no troba lloch hon sa influença fique.
Lloch es no ferm hon mon desig reposa
desemparar ma esperança no 'm gosa.

No conech hom qui sens amar persòna
conega amor ó per Déu lo confesse,
jo sò aquell qui per ningun temps cesse
d' imaginar en lo qui res no 'm dona.
Desig me fá en la esperança jaure
dormint tant fort que rahó no 'm desperta
assats á mi es causa descuberta
que pur amor no pot en dona caure.
Mon delit es vida contemplativa
é romanch trist devallant en l' activa.

Lla donchs lo foch d' amor be no s' amaga
é los meus ulls públich lo manifesten
é les dolors mes sanch al cor arresten;
acorrent lla hon es donada plaga.
Los meus desitjs en punt en punt cambie
é la dolor no es en un lloch certa
ma cara es de sa color incerta
cerch llochs secrets é los públich desvie.
Llançme en lo llit dolor me 'n gita fora,
cuyt esclatar mentre mon ull no plora.
 
Mos membres flachs soptós moviment muden
lo cap al coll es cárrega fexuga
la gran calor dintre mes vene juga
perills vinents á mon sentir secuden;
pert lo recort de les coses passades
é lo meu cos le vist sola vengonya,
la cura gran d' amor tots fets me allonya
é no s' estén sinó en coses pensades.
L' executar lo meu desig l' esforça
é no se que venç aquesta gran força.
 
Així con l' or sobre paper se posa
segons será la bona ó mala sisa,
tal semblant cas mon sentimént divisa
d' aquest amor segons en qui reposa:
Si com al foch tots humíts li contrasten
é los sechs llochs sa força obehexen,
Així d' amor ses influences vexen
á tots aquells hon sos poders abasten.
Tant fá com pot en la persona amable
é há tant lloch en vos com lo diable.

En l' apetit que nostra carn desija
feneix delít si complimènt li basta
mes lo delit que la mia arma tasta
es durador car finits no hi remija,
é si com l' hom qui la mort lo encorre
l' arma d' ull viu qu' es de infinit exida
é l' altra part en lo mòn es delida
car lo infinit en tal cas no l' acorre,
Axí lo cos fá mortal amor esser
é l' esperit per tostemps lo fá esser.

Si com l' arnés d' acer á colp 's engruna
é lo de fer un petit colp lo passa,
quant son units no 'ls destrueix llur massa
d' aquests mesclats surt gran virtut en una;
axí amor subtil d' infinit tempre
la finitat é la del cos aviva
en cert cas mort nostr' amor sensitiva
é l' esperit moltes veus se destempre.
Donchs am la carn é vostre esperit ame
perquè tot l' hom no 's trob qu' en res desame.

Los homens llechs qui per amar s' encenen
en fets divins ab infusa sciença
divinal es llur gran inteligença
é sos costums á creure tots amenen,
donchs si d' amor algun parlar m' escapa
que la rahó no 'l lloe ni é aprove
no sía algú que los meus dits reprove
dels grans secrets qu' amor cobra ab sa capa.
De tots aquells puch ser Apocalipsi
jo defallint amor fará Eclipsi.
 
Lo mòn finit, lo Sol é Lluna é Signes
no correrán per lo cel, ne Planetas,
per obs d' aquell los ha Dèu fets é fetes
y ell defallint cessen llurs fets insignes.
Tot es axí si d' aquest món traspasse
aquell poder qu' en amar nos ínclina
caurá del cel car pus hom no s' afina
en be amar ans veig cascú que 's llasse.
Si amor veu que errant sens profit vaja
envergonyit jo crech de son lloch caja.