Obras del poeta valenciá Ausias March/Cell qui d' altruy reb enuig é plaher

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Cell qui d'altruy reb enug e plaer.


 XXXII.

Cell qui d' altruy reb enuig é plaher
é perdre vol totalment sa amistat
es li mester haja per oblidat
tot lo plaher haventne desesper
é tot primer qu' es lluny de sa presença
é del plaher no sia recordant
car si aquell les present al devant
enyorament dobla sa benvolença

Tres coses son que llunyen ben voler,
dan é desalt é gran iniquitat
al propi bé hom es tan inclinat
que no vol bé d' hon gran dan pot haver
en gran desalt no 'ns basta la potença
que cell amem qui 'ns es desagradant
lo nostre esforçs no sab fér en nos tant
qu' el prim voler no vinga en malvolença.

Iniquitat met l' hom en desesper
avorrint Dèu senyor qui l' ha crehat
ço fa lo seny del nom quant es irat
si avorrint amantse tan primer,
après de si l' hom ama sa semença
tant que lo Nan cuyda ésser Gigant
é tant pot fér envers nos mal usant
que en mal voler giram nostra sciença.

Si com l' hom fort qu' es igual de poder
ab 'l enemich que li es devant posat
fins que 'l un d' ells es per l' altre sobrat
algú no pot ningun dret juhí fér,
tot en axí no puch donar sentença
entre Amor ab Oy desacordant
cascú d' aquests en mi es tant puixant
que mon saber no hi coneix diferença.

Amor al camp no fon lo pus darrer
mes Oy vench 'lla d' armes tan esforçat
qu' al pus estrem del camp l' ha derrocat
que jo 'm pensí no 's pogués may refer,
mes no 'l fallí amor sobre valença
mon foll voler li fon prest ajudant
Oy dona crit dient ho llas y cuant
tardará Oy qui 'm tolga de temença.

 Tornada.

Suplich á Deu que 'm tolga coneixença
ho volent ell us jo de passió
d' aquella que sia prop de rahó
leixant amor qui 'm traheix en crehença.