XX.
Si com aquell qui per sa infinitat
no pot ésser de res finit content
si que res fér ab algun element
en son delit no l' haurá contentat
per l' imperfet lo delit munde posa
e sinó 'n Déu sa pensa no satura,
axí Amor vos amant m' assegura
tot lo restant del mòn me fá gran nosa.
En vos pensant ma pensa es enclosa
domda 's per vos ma voluntad no farta
car mon desig la té cativa ab carta
que res no vol ne demanar no gosa,
no 'm maravell si jo am à vos tant
coneixentvos, vehentvos é sentint
al méu voler lo saber lo desmint,
lo méu saber al voler va devant.
Jo 'm maravell com no 'm muyr desijant
crehent en vos esser lo paradis
é no se hom que 'n vos aytant sentís
que no 's mostrás de vos ésser amant.
No 'm llóu de tant que 'n saber tots los pas
més per amor he sentit mes en vos
Amor ha fet des seus bons servidos
del pech, sabent, é franch del pus escas.
A desijar mon desig no es llas
mes la valor vostra mes ne mereix
en estimar hom bé no la compleix
no us am' assats aui amant no esclatás.
Ja per amor amadors morts ne son
é jo so viu y en fer no rest igual
la causa d' hon los vench aytan de mal
no es tan gran com la que mi confon.
E puix semblant de vos james no fon
jo degra ser sus tots avantatjant
nou pensament Déu me pogrà hover dat
que no servis á pus á fer al món
sino en vos per tostemps contemplar,
car jo conech que meriu vaga pensa
é sabme greu com no 'm trob tal defensa
que no 'm jaquis altra pensa acostar.
Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/59
Aquesta pàgina ha estat revisada.
