Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/80

XXXVI.

Per mólt amar ma vida es en dubte
mes no cregáu que de la mort me tema
á poch á poch ma esperança 's fema
é 'm vol fugir mes no 'u fa en orrubte;
haja mal grat de sa compasió
puix no 'm serveix á mon afany guarir,
lo detardar no veda lo venir
é creix desig é dóblam passió.

Dèu m'ha donat tal disposició
que mon voler esguarda sol amar
é fahent als serveix á companyar
l' estat d' amor en tot l' als abandó.
Jo am amor y ell punt á mi no ama
é per ell am linatje feminí
generalment (sia entés axí)
aquella vull que en sa culpa 'm desama.

Ab tort é dret mon cor d' amor se clama
tot en passat y ab dret gran de present
no perqué fos en algun temps content
per null temps hac tempre la mia flama;
del temps passat jo no 'm clame d' amor
ell me valgué mes noguem la temença
envtrgonyit no mostrí benevolença
ne fíu saber mon valer é dolor.

E per finir mos jorns ab gran tristor
é per haver amor algun just clam
jo desamat vol qu' estretament am;
si que amant del món perdrá sabor
mí avorrint ab no abastat conort
é fora vos tot quant Dèu haja fet;
mon avorrir en compte vos no met,
més que mi 'us am, si no 'm crehéu féu tort.

O amadors, no 'us cayga del recort
un fet tan car per sola estranyedat,
jo gran parler, dos anys só mut estat,
no cregáu donchs que dolor done mort.
Jo som aquell qui 'm fóra desixit
del esperit al cos carga fexuga
mes no 'm es lluny una hora desastruga
que perdre 'l món será millor partit.