Tornada.
Lir entre carts, no véu degun perill
fin amador, é si 'l véu punt no 'l tém;
tot cas es poch essent lo pus estrem
lo torre gran li sembla grá de mill.
LXXXII.
Aquesta es perdurable dolor,
les que sentí foren totes á temps
mes la present déu viure ab mi ensemps
bé 'm fá saber quant pot en mi amor.
Ab coxo péu m' ha seguit y aturat
atésa es la pena de mon mal
ferit me sènt de una plaga mortal
y es lo remey fér no res lo passat.
Gran mudamènt no pot ser comportat
en poch de temps sens alteració
qui pot saber la dolor en que só
vinent á mi per haver mòlt amat.
Aquella d' hon esperí tot mon bé
tant quant delit en mi pot abastar
per son defalt me 'n convé dellunyar
é pél camí d' amor gran ira 'm vé.
Tal mudamènt, ¿com natura 'l sosté
sens fér senyal major del qu' es en mi?
Aquella que per ma vida tenguí
entre morir é viure me deté.
Lo méu repòs treball es convertit
é lo méu goig es tristór sens remey,
jo só cautiu com ésser pensí Rey
tot alterat me trob y esbalayt.
Aquella carn hon lo méu esperit
entrar volgué primer qu' en paradís
me sembla foch del infernal abis
é mòltes veus no 'm vull esser fugit;
ans d' acostar no sent lo mudamènt,
mes fét l' acost sent lo camí tan gran
que res no 'l puch dir quant li só devant
é pas dolor d' aquest mal callamènt.
