Autor:Ausiàs March

Ausiàs March

Estàtua d'Ausiàs March (1959) a Gandia. Feta per Josep Rausell Sanchis inspirada en la taula de Sant Sebastià (segle xv), atribuïda a Jacomart i considerada erròniament un retratat de March.
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Dites i citacions de l'autor a Viquidites
Multimèdia a Commons
Dades generals
Naixement	Beniarjó, 1397
Mort	València, 3 de març de 1459

• Obras del poeta valenciá Ausias March, prologat per Francesc Fayos i Antoni (1884)
• Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March (manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547)

Poemes
I: Axí com cell qui·n lo somni·s delita II: Pren-me'n axí com al patró qu·en platga III: Alt e amor, d'on gran desig s'engendra IV: Axí com cell qui desitja vianda V: Tant he amat, que mon grosser enginy VI: Molt he tardat en descobrir ma falta VII: Sí com rictat no porta béns ab si, VIII: Ja tots mos cants me plau metr·en oblit, IX: Amor se dol com breument yo no muyr, X: Sí com hun rey, senyor de tres ciutats, XI: ¿Quins tan segurs consells vas encerquant, XII: Ja no esper que sia·mat, XIII: Colguen les gents ab alegria festes, XIV: Malventurós no deu cerquar Ventura: XV: Si prés grans mals un bé·m serà guardat, XVI: Junt és lo temps que mon goig és complit XVII: Si Déu, del cors, la mi·arma sostrau, XVIII: Ffantasiant, Amor a mi descobre XIX: Hohiu, hohiu, tots los qui bé amats, XX: Alguns passats donaren si a mort XXI: Tant en Amor ma pens·à consentit XXII: Callen aquells que d'Amor han parlat,	XXIII: Lexant a part l'estil dels trobadors XXIV: No sech lo temps mon pensament innoble, XXV: No·m fall recort del temps tan delitós XXVI: Yo crit lo bé si·n algun loch lo sé, XXVII: Sobresdolor m'à tolt l'imaginar; XXVIII: Lo jorn ha por de perdre sa claror XXIX: Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert XXX: Vengut és temps que serà conegut XXXI: Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna XXXII: L'ome pel món no munta·n gran valer XXXIII: Sens lo desig de cosa desonesta, XXXIV: Tots los desigs escampats en lo món XXXV: Sia cascú per ben hoir attent XXXVI: ¡O Mort, qui est de molts mals medecina XXXVII: La mia por d'alguna causa mou. XXXVIII: Si bé mostrau que mi no avorriu, XXXIX: Qui no és trist, de mos dictats no cur, XL: Cell qui d'altruy reb enug e plaer XLI: Volgra sser nat cent anys ho pus atràs, XLII: Vós qui sabeu de la tortra·l costum, XLIII: Coratge meu, a pendre sforç molt tart, XLIV: Tot metge pren càrech de consciença	XLV: Los ignorants Amor e sos exemples, XLVI: Veles e vents han mos desigs complir, XLVII: Bé·m maravell com l'ayre no s'altera, XLVIII: Ab vós me pot Amor ben esmenar, XLIX: A mal estrany és la pena estranya L: Sí com aquell qui per sa·nfinitat LI: Tal só com cell qui penssa que morà LII: -Clamar no·s deu qui mal cerqua e troba; LIII: Ab tal dolor com l'esperit s'aranqua LIV: ¿Qui, sinó foll, demana si m'enyor, LV: Per molt amar ma vida és en dupte, LVI: Ma voluntat, amant-vos, se contenta, LVII: Por de pijor a molts fa pendre mort LVIII: Sí com l'om rich que per son fill treballa LIX: Sí co·l malalt que·l metge lo fa cert LX: Mes voluntats, en gran part discordants, LXI: O fort Dolor!, yo·t prech que mi perdons LXII: ¿Qui·m mostrarà la Fortuna loar LXIII: ¿Qui·m tornarà lo temps de ma dolor LXIV: Lo temps és tal que tot animal brut LXV: No só gosat en demanar mercé LXVI: Algú no pot haver en si poder

Poemes
LXVII: Ja de amor tèbeu jamés no sia! LXVIII: No·m pren axí com al petit vaylet LXIX: Clar és e molt a tots los amadors, LXX: Per qué m'és tolt poder delliberar? LXXI: ¿Qué m'ha calgut contemplar en Amor, LXXII: Paor no·m sent que sobreslaus me vença, LXXIII: No pens algú que m'allarch en paraules LXXIV: Als fats coman tot quant serà de mi, LXXV: ¿Qui és aquell qui en Amor contemple LXXVI: On és lo loch on ma penssa repose? LXXVII: No pot mostrar lo món menys pietat LXXVIII: No guart avant ne membre lo passat: LXXIX: O vós, mesquins, qui sots terra jaheu LXXX: Tot laurador és pagat del jornal LXXXI: Axí com cell qui·s veu prop de la mort, LXXXII: Quant plau a Déu que la fusta peresqua, LXXXIII: Sí co·l malalt qui lonch temps ha que jau LXXXIV: Tant he amat que vinch en desamar, LXXXV: Lexe la sort lo seu variat torn; LXXXVI: Si·m demanau lo greu turment que pas, LXXXVII: Tot entenent amador mi entengua,	LXXXVIII: Malament viu qui delit pert de viure LXXXIX: Cervo ferit no desija la font XC: No·s maravell algú perqué m'enyor, XCI: En aquell temps sentí d'Amor delit XCII: Aquelles mans que jamés perdonaren XCIII: ¿Qui serà aquell del món superior XCIV: Puys me trob sol en amor, a mi sembla XCV: ¿Qué val delit puys no és conegut, XCVI: La gran dolor que llengua no pot dir XCVII: Si per null temps creguí ser amador, XCVIII: Per lo camí de mort é cercat vida, XCIX: Aquesta és perdurable dolor. C: Entre Amor ssó portat he Fortuna, CI: Lo viscahí Qui·s troba·n Alemanya, CII: ¿Qual serà·quell que fora si mateix CIII: Aquell ateny tot quant atényer vol, CIV: Qui ne per si ne per Déu virtuts husa, CV: Puys que sens Tu algú a Tu no basta, CVI: Lo tot és poch ço per qué treballam CVII: ¡O quant és foll qui tem lo forçat cas, CVIII: No·m clam d'algú qu·en mon mal haja colpa;	CIX: Dona, si us am, no·m graescau amor; CX: Là só atés d'on só volgut fugir; CXI: Axí com cell qui·s parteix de sa terra CXII: Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta, CXIII: La vida·s breu e l'art se mostra longa; CXIV: Retinga'm Déu en mon trist pensament, CXV: Puix me penit, senyal és cert que baste CXVI: Cert és de mi que no me'n cal fer compte CXVII: Lo cinquén peu del moltó ab gran cura CXVIII: No cal dubtar que sens ulls pot hom veure, CXIX: Maleyt lo jorn que·m fon donada vida, CXX: Si·n algun temps me clamí sens rahó, CXXI: Molt me par bo que pens de l'altre món, CXXII a: Tots los delits dels cors he ja perduts, CXXII b: Mon bon senyor, puix que parlar en prosa CXXIII: Mentre d'Amor sentí sa passió, CXXIV: Ab molta raó me desenamore CXXV: Entre·ls ulls y les orelles CXXVI: Quant més amau, tant més temor teniu, CXXVII: A Déu siau, vós, mon delit, CXXVIII: A mi acorda un dictat

Totes les obres originals de l'autor/a Ausiàs March es troben en el domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor/a va morir fa més de 100 anys. Les traduccions/adaptacions catalanes d'aquest tipus d'obres poden no estar en el domini públic ja que es troben protegides pel copyright durant la vida del seu traductor/adaptador i els 80 anys posteriors. (Més informació...)