Yo crit lo bé si·n algun loch lo sé
Yo crit lo bé si·n algun loch lo sé pot tenir els següents significats:
- Jo crit lo be si en algun lloch lo sé, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Yo crit lo be / si'n algun loch lo se, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
modificaYo crit lo bé si·n algun loch lo sé,
callant lo mal sens passar-ne despit,
car en maldir mon cor no pren delit
ne·m cal cridar, puys no veig lo perqué;
no per aytant que molts béns yo no senta,
mas poch val crit entre lo sort e·l mut,
per que·l bon hom per tal no és sabut
e sa valor en lo món no l'augmenta.
Menys que la ley crestiana·s presenta
els africans, ne la volen hoir,
veig la virtut en null esment venir:
l'om viciós e·l pech l'an dat empenta.
Salomó diu qu·en pochs és saviesa;
los enemichs són molts de la virtut,
dients que sou home foll conegut
si del costum se lunya vostr·abtesa.
Lo vici·s tant que virtut ha empesa,
e lo profit honor à tret del món
-en tan pochs és, e poch a poch se fon!-
no y ha calor contra·l fret de peresa.
Lo nombr·és tant d'aquells qui la desonren,
que ja no y val empara de algú;
e si voleu que us diga·l crit comú:
"Peresquen cells qui d'onor no ss'aombren!"
Als hòmens morts d'actes bons no desombren,
car dels absents no·ls cal haver enveja:
pahir no·s pot aquesta cosa leja
dins los ventrells qui d'envejar s'escombren;
no dan laor al viu qui la percaça,
ans fan rahons com la y poran sostraure,
e si·l ben fer del món no poden raure,
dien-ne mal, tant que lo bé desfaça.
Bondat, virtut, han perduda sa raça,
cossos humans han molt diminuhit,
Déu és per nós mal honrat e servit,
e ja la mort pus estret nos abraça;
tot quant per Déu és jus lo cel creat
ha molt perdut de son propi cabal:
saber se pert, speriment no val,
lo viure curt, que·l mig és tost passat.
¿Hon és l'enginy d'Aristòtil trobat,
d'Origenés, Sèneca e Plató?
Qui mostrarem semblant al fort Samssó?
On és tan bell com Absalon trobat?
Línceus fon qui res no l·escapava,
que no fos vist per sa vista suptil:
dins en la mar veya de milles mill.
Lo viure llur més que·l present durava.
Ffoll és aquell qui no ymaginava
que fallirem puys fall ço per que som.
Sí com decau la rama e lo pom
si la rael de l'arbre hom tallava,
ffallirem nós, puys que·ns sosté fall.
Bé·ns mostra Déu que vol lo món finir,
puys lo que·ns té vol que ving·a perir;
son poch a poch Natur·a nós defall.
Tornada
Lir entre carts, no·m basta l'escandall
per trobar fons en la vostra estima,
e quant vos llou no trob rahó ne rima
de que·m content, e per ço yo me'n call.
Font: Bloc personal DMRQ, sine data