Ffantasiant, Amor a mi descobre

Ffantasiant, Amor a mi descobre pot tenir els següents significats:

• Fantasiant amor á mi descobre, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
• Fantasiant amor / ami descobre, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.

Altres versions

Ffantasiant, Amor a mi descobre
los grans secrets c·als pus suptils amaga,
e mon jorn clar als hòmens és nit fosqua,
e visch de ço que persones no tasten.
Tant en Amor l'esperit meu contempla,
que par del tot fora del cors s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home,
sinó en tal que la carn punt no·l torbe.

Ma carn no sent aquell desig sensible,
e l'esperit obres d'amor cobeja;
d'aquell cech foch qui·lls amadors s'escalfen,
paor no·m trob que yo me'n poqués ardre.
Un altr·esguart lo meu voler pratica
quant en amar- vos, dona, se contenta,
que no han cells qui amadors se mostren
passionats e contr·Amor no dignes.

Si fos Amor substança rahonable
e que·s trobàs de senyoria ceptre,
béns guardonant e punint los demèrits,
entre·lls mellors sols me trobara fènix;
car yo tot sols desampare la mescla
de leigs desigs qui ab los bons s'enbolquen.
Càstic no·m cal, puys de assaig no·m tempten;
la causa llur en mi és feta nul·le.

Sí com los sants, sentints la lum divinia,
la lum del món conegueren per ficta,
e menyspreants la glòria mundana,
puys major part de glòria sentien,
tot enaxí tinch en mensypreu e fàstig
aquells desigs qui, complits, Amor minva,
prenint aquells que de l'esperit mouen,
qui no·s lassat, ans tot jorn muntiplica.

Sí com sant Pau Déu li sostragué l'arma
del cors perqué vés divinals misteris,
car és lo cors de l'esperit lo carçre
e tant com viu ab ell és en tenebres,
axí Amor l'esperit meu arrapa
e no y acull la maculada pensa,
e per ço sent lo delit qui no·s canssa,
sí que ma carn la ver·amor no·m torba.

Pren-me'n axí com aquell philosophe
qui, per muntar al bé qui no·s pot perdre,
los perdedors lançà en mar profunda,
crehent aquells l'enteniment torbassen.
Yo, per muntar al delit perdurable,
tant quant à·l món, gros plaer de mi lance,
crehent de cert que·l gran delit me torba
aquell plaer qu·en fastig, volant passa.

Als naturals no par que fer-se pusquen
molts dels secrets que la deytat s'estoja,
que revellats són stats a molts martres,
no tan suptils com los ignorants y aptes.
Axí primors Amor a mi revella,
tals que·ls sabents no basten a compendre,
e quant ho dic, de mos dits me desmenten,
dant aparer que folles coses parle.

Tornada

Lir entre carts, lo meu voler se tempra
en ço que null amador sap lo tempre;
ço fay Amor, a qui plau que yo senta
sos grans tresors; sols a mi·ls manifesta.

Font: Bloc personal DMRQ, sine data