Lexe la sort lo seu variat torn

Lexe la sort lo seu variat torn pot tenir els següents significats:

• Leixe la sort lo seu variat torn, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
• Leixe la sort / lo seu uariat torn, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.

Altres versions

Lexe la Sort lo seu variat torn;
cesse Amor son dolorós costum.
D'ell só content, si bé no u acostum:
no·m pot donar més en lo present jorn.
Mas yo vull ço que natura no té,
e desig més que yo no puch trobar,
volent que res no pogués empaxar
lo meu delit, que per Amor me ve.

Ara conech que preu més aquest bé
que tots aquells que yo pori·aver;
e dels passats compte no me'n cal fer:
foren no res, segons se veurà bé.
Delit d'amor no prehí jamés tant
que fos celós de tot l'avenidor;
ara tem mi que no·m fàlleg·Amor,
e quant me pot noure yo ssó dubtant.

E si de mi yo·m trob segur, penssant,
a vós yo tem aytant com enemich,
mas sobretot Amor tem que desllich
lo ligament del qual ell fon ligant.
Aquell voler que yo pusch bé regir,
no·m fa paor ne res qu·en mi serà;
aquell voler qu·en passió starà,
done'm la mort quant me volrrà jaquir.

¿Per qué·s pot fer que pot diminuhir
en mi amor sens mon consentiment?
Ja sent dolor e com mon sentiment
no és forçat de mon voler seguir;
e yo, segur d'amor en mi e vós,
tendré'm per cert d'ésser benahuyrat:
àls no m'i fall sinó seguretat,
car en present bast·en ser gloriós.

Jamés amí que no fos desijós
d'aquell desig que per fretur·avem.
D'alguna part lo meu voler fon sem,
perque·m fallí, en part, ser delitós.
Amor a mi stranys térmens ha mes:
mon desig és complit per vós de tot;
a fermetat vull sol haver un mot:
que d'enemichs d'Amor sia defés.

Vostra valor m'à en amor empés,
e lo voler, que·m sembla qu·és tot meu,
e l'alt secret, que fer compte no·s deu,
car forçat fuy d'aquest foch ser encés.
Si la valor vostra y ell voler fall,
ab ells mesclat, lo meu alt finarà;
mentres vullau e valgau no morrà;
d'aquestes tres pedres faç mon fermall.

Tot escrivent jutja lo seu treball
pus afanyós que no·l del cavador;
tot axí·n pren a cascun amador,
baxant tot cas, y el seu munt·a cavall;
y el pobre hom fa juhí del tirant
que son penssar tostemps corr·a delit:
de Déu és ja qui viu ab null despit,
car lo pus rich del món és pobrejant.

Yo só amat e visch dolorejant
d'altres dolors que·l no amat no sab;
yo tem de mort lo cor e més lo cap
d'aquella que de pressent és amant.
Yo am molt més per ser-ne benvolgut;
tot món delit de s·amor se nodreix;
si contr·Amor lo seu voler falleix,
qui penssarà lo dan a mi vengut?

O foll·Amor! En dolor só caygut
com no veig hom que parle bé de vós,
e veig-ne tals que n'han justes clamors.
Déu guard a mi d'ésser en tal vengut!

Font: Bloc personal DMRQ, sine data