Versió 3[1]
Lexant a part l'estil dels trobadors
qui, per escalf, trespassen veritat,
e sostrahent mon voler affectat
perque no·m torb, diré·l que trob en vós.
Tot mon parlar als qui no us hauran vista
res no valrrà, car fe no y donaran,
e los vehents que dins vós no veuran,
en creur·a mi, llur arma serà trista.
L'ull de l'hom pech no ha tan fosqua vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no·l coneix tal com lo qui és suptil:
hoc la color, mas no sab de la lista.
Quant és del cors, menys de participar
ab l'esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color y ell tall pot bé saber,
mas ga del gest no porà bé parlar.
Tots som grossers en poder explicar
ço que mereix hun bell cors e honest;
jóvens gentils, bon sabents, l'an request,
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço c·altre no basta,
que sab regir la molta subtilea;
en fer tot bé s'adorm en vós perea;
verge no sou perque Déu ne volch casta.
Sol per a vós bastà la bona pasta
que Déu retench per fer singulars dones:
ffetes n'à ssats molt sàvies e bones,
mas compliment dona Teresa·l tasta;
havent en si tan gran coneximent
que res no·l fall que tota no·s conega:
a l'hom devot sa bellesa encega;
past d'entenents és son enteniment.
Venecians no han lo regiment
tan pasciffich com vostre seny regeix
suptilitats, que l'entendre us nodreix,
e del cors bell sens colpa·l moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
e occupat se troba·n vós entendre,
que lo desig del cors no·s pot estendre
a leig voler, ans com a mort està.
Tornada
Lir entre carts, lo meu poder no fa
tant que pogués fer corona·nvisible;
meriu-la vós, car la qui és visible
no·s deu posar lla on miracle stà.
|
Versió 4[2]
Leixant a part l'estil dels trobadors
Qui per escalf transpassen veritat
E sostrahent mon voler afectat
Per que nom trob diré'l que trob en vos,
Tot mon parlar als qui nous auran vista
Res no y valra car fe no y donaran
E les vehents que dins vos no veuran,
En creur'a mi lur arma sera trista.
L'ull de hom pech no ha tan forca vista
Que vostre cos no jutge per gentil,
N'el coneix tal com lo qui es suptil,
Hoc la color mas no sab de la vista.
Quant es del cos menys del participar
De l'esperit coneix be lo grosser.
Vostre color y el tall pot be saber
Mas ja del gest no pora ben parlar.
Tots som grossers en poder esplicar
Ço que mereix un bel cos e honest,
Jovens gentils ben sabents l'an request;
E famejants los convench endurar.
Lo vostre seny fa ço qu'altre no y basta,
Que sab regir la molta sobtilesa.
En fer tot be s'adorm en vos peresa;
Verge no sou perque Deu ne volch casta.
Sol pera vos basta la bona pasta
Que deu retench per fer singulars dones
Fets ne assats molt sabies y bones
Mas compliment dona Teresa 'l tasta.
Havent en si tan gran coneixement
Que res nol fall que tota no s conexa;
Al hom devot sa bellesa encega
Past d'entenents es son enteniment.
Venecians no han lo regiment
Tan pacifich com vostro senyor regeix;
Suptilitats qu'els entendrens nodreix
E del cos bell sens culpa 'l moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
E ocupat se troba 'n vos entendre
Que lo desig del cos no pot entendre
A leitx voler mas com a mort esta.
Tornada.
Lir entre cars lo meu poder no fa
Tant que us pogues fer corona invisible:
Meriula vos car la qui es visible
No s deu posar lla on miracl'esta,
|
