Mon bon senyor, puix que parlar en prosa

Mon bon senyor, puix que parlar en prosa pot tenir els següents significats:

• Mon bon senyor, puix que parlar en prosa, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
• Mon bon senyor / puixque parlar enprosa, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.

Altres versions

Mon bon senyor, puix que parlar en prosa
no·m val ab vós per haver un falcó,
en rims ho dich, sens por que·m digau no;
hoch serà·l test, mas dubte'm de la glosa.
Mas, ¿com serà que·l costum vostre·s mut,
puix fes començ en vos naturalment,
e vós aprés lo complís moralment,
perfeccionant sa noble abitut?

Tots los delits del cors he ja perdut,
e no atench los propis d'esperit,
e no sent molt de l'animal delit:
sé, mas no sent, dels de moral virtut.
Tot mon delit resta sol en caçar;
per que us suplich, dels hòmens vós millor,
que d'un grifaut me siau donador,
tal que a vós escayga lo donar.

Si per ma sort no puch tant acabar,
complaure vull a ma complexió
e fer-me tort que·m luny tant de rahó
que foll·amor yo torne praticar.
Mas no vull ser ociós animal,
no vulla Déu qu·estiga fret o moll;
més am anar en part hon rompa·l coll
qu·estar segur menys de fer bé o mal.

Amor me fon tostemps descominal
per yo amar per bon desig e bell;
dona del món no vol cor ni cervell:
hon serà, hon, la que no·s troba tal?
Deçà lo Far yo no la trobaré:
en Nàpols és, si bé serà cercat;
d'un sant mereix propòsit revocat,
e d'un gran rey sa cativada fe.

Aquesta és l'exemple de tot bé.
Qui serà, donchs, que la puga stimar?
E rey valent se jaqueix rahonar,
mas dona tal en maravella ve.
Un fénix hom dona semblant requer,
e Déu permet que Amor aquests juny,
e mostra's clar portant aquell de luny
per fer unir dos cors en un voler.

O, quant són pochs qui d'Amor han saber!
E quasi tots d'aquell han sentiment
d'un gros desig que han naturalment
los animals qui fan menys saber fer.
Mas, ¿qui sabrà d'est·amor discernir
com té units contraris apetits,
en lo finit volent los infinits,
ço que no pot natura consentir?

La carn vol carn -no s'i pot contradir-;
son apetit en l'om pren molta part:
si no·s unit ab l'arma, tost és fart;
d'elss dos units sent hom un terç exir.
Aquell qui sent d'esperit pur·amor,
per àngel pot anar entre les gents;
qui d'arma y cos junts ateny sentiments,
com perfet hom sent tota la sabor.

No sent delit ans de haver dolor
qui totalment ama de part del cos;
hom famolent no està en repòs:
menjant pert fam, e prop de fart, tristor;
si pass·avant, més que del mester ha,
en fastig ve perque y recau excés,
de semblant cas l'amador no·s deffés:
entre desig e fastig son bé va.

D'amor honest hom no carregarà
tant, que d'aquest senta l'extrem d'excés:
massa o popch contrari no li és,
dolrós desig, fastig ne zel tendrà.
Tot lo revés porta lo cos, amant:
fastig reb tost e gran desig li nou;
l'amor qu·ensemps met cos e arma·n jou,
hix d'un poder de tots participant.

Tornada

Si per grosser só vist, escur parlant,
o per sentir d'amor algun secret,
per demostrar com ne per que u he fet,
si m'és manat, yo passaré nadant.

Seguida

Dona que vós haveu sovint danant
satisfaent vostres senys e rahó,
yo la supplich que us suplich del falcó,
e si u farà, ja·m veig ab ell caçant.

Font: Bloc personal DMRQ, sine data