¿Qué val delit puys no és conegut
¿Qué val delit puys no és conegut pot tenir els següents significats:
- Que val delit puix no es conegut, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Que ual delit / puix no es conegut, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions
modifica¿Qué val delit puys no és conegut,
ans és fastig quant és molt costumat?
Ço per que mort vós haureu atraçat,
dins molt breu temps volrreu haver perdut;
e ço de que no ymaginarem
que·l perdre·ns fos una poqua dolor,
si·l cas hi ve, sentim tal amargor
que de bon grat vida·bandonarem.
En aquest punt me trob yo tan estrem:
ço que volguí ab mort estrem·ardor,
torna en mi una lenta calor,
e puys, perdut, mortal dolor me prem.
Tal mudament en ssi hom no veurà,
com en mi veig per nostre partiment;
la Mort ho fa, qui·m tol mon bé present;
del venidor sab Déu lo que serà.
Molts han perdut tot lo que ve e va,
ffills e muller e part de llur argent,
e resta'ls cor ab null esperdiment,
e may virtut en llur cor habità;
e yo tinch clos e sagellat procés,
que per null temps delit yo sentiré,
ne planch lo dan per on ma dolor ve,
mas l'aspra mort d'on son mal vengut és.
Un poch delit en ma dolor és pres;
ja ssent dolor com mon cor mal sosté;
penssant per qui ne d'on ma dolor ve,
a mi no plau de dolor ser deffés.
¡O tu, qui est fora del present món,
e veus a mi, per ta mort, mal passar!:
acapt·ab Déu que·m pusques avissar
quins espirits a tu de prop te són.
La Mort qui tol lo agradable don
que vida y sort als hòmens volen dar,
quant és de mi m'à tolt, sens mi matar;
de mos tres temps me resta lo que fon.
D'aquest present a tot hom do ma part,
car no y ha res que·m vinga en plaer;
del venidor no vull haver esper,
puys la tristor és a mi dolç esguart.
No·m dolrré tant qu·en dolor sia fart,
ans ma dolor yo prench per mon mester;
mon cor de carn és pus fort que l'acer,
puys ell és viu y entre nós és depart.
Quant l'espirit del cors li viu partir
e li doní lo derrer besar fret,
conech de mi qu·Amor no·m té son dret,
c·ab cor sancer ho posquí sostenir.
En molt breu temps l'om no·s pot dolorir
tant com depuys ab l'entendr·és costret,
car per gran torb tots comptes no ha fet:
dolor vol temps, si l'om tot l'à ssentir;
e majorment com rahó y apareix,
car, si no u fa, tost s'i mescla conort.
Massa és foll lo qui·s fa tan gran tort,
si cascun jorn son dol foll no pereix.
No·m jutj·algú si primer no coneix
si tinch rahó per dolrre'm d'esta mort;
en ella fon complit lo meu deport:
ella finint, lo món per mi feneix.
¿Qui·s tan cruel que no·s dolga de ssi
e de aquell qui·n gran part més que si vol?
Donchs, si algú pusque fer honest dol,
licenciat no·l fon més que a mi.
O Mort, qui fas l'om venturós mesquí,
y el ple de goig, tu mitjançant, se dol:
de tu ha por tot quant és jus lo sol,
dolor sens tu no hauria camí.
Tu est d'Amor son enemich mortal,
ffaent partir los coratges hunits;
ab ton colp cert has morts los meus delits,
gustar no·s pot bé ton amargós mal.
Tornada
Tu, espirit, si mon benfet te val,
la sanch daré per tos goigs infinits;
vine a mi de dia o de nits,
ffes-me saber si pregar per tu cal.