Maleyt lo jorn que·m fon donada vida
Maleyt lo jorn que·m fon donada vida pot tenir els següents significats:
- Malehit lo jorn que 'm fón donada vida, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Maleyt lo jorn / quem fo donada uida, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
modificaMaleyt lo jorn que·m fon donada vida,
puix tant só vist en mos volers contrari;
yo só aquell qui·l pensament he vari
e voluntat del tot desahunida.
Ab desgrat am e avorreixch ensemble;
mos senys en mi conech ésser discordes:
l'ull e lo toch dabans foren concordes;
si pens qui só, al que fuy punt no semble.
Avorriment ab Amor en mi foren,
mas ab desalt ensemps en mi lavoren.
Qui pot amar dona de que·s desalte?
Mas bé pot ser que d'ira ple molt ame.
Mas, ¿qué serà que reffret e qu·enflame
e fastig port e qu·ensemps hom se n'alte?
Tant és l'escalf que pel gest m'enamora,
que no sent res del fret que·l toch me porta,
ans tot és foch quant la pensa·m reporta;
l'imaginar l'amarch dolç assabora,
sí com la mar los rius la obehexen
qu·en s·amargor lur dolçor convertexen.
Sens mon voler yo no·n parteix la pensa
per un desig que no·m par amor sia,
car no cobeig la su·amor fos mia,
ans ve a temps que·m plau me fes offensa;
car per s·amor la mia se n'obliga
e mi no plau de tal preu fer-li paga.
No vull son bé e tinch-ne al cor plaga
de leig fet nou e de legea antiga,
e ve que dich que·m plau que l'avorreixca,
mas no pot ser qu·en tal pensa feneixca.
Quant ymagín d'aquest·amor la causa,
no la perceb e menys hon té son siti:
crech que desam, e quant ne pens ser quiti,
mon pensament un gran delit se causa,
e no sé com en tant e tal s'estenga
e trob rahó per desgrat e per ira.
Quant desgrat sent, Amor tost a si·m tira,
o almenys fa que lesió no·n prenga;
en hora·m ve que son leig m'és bellea,
mas per tostemps de sos fets he ferea.
Grat e desgrat ensemps ab mi·s justaren
en algun temps, amant alguna dona,
car yo volguí la malvada fer bona,
mas tots los grats de la carn s'i trobaren.
De present veig contrasts qu·en mi·s desperten,
car de per si lo toch e l'ull desamen,
e per lo gest de gran desig s'inflamen;
aquest esguart fa qu·en amar s'acerten:
l'ull de per si e·l toch lur bé no y senten;
per los senys dins lurs delits se asenten.
Lo toch, per si, molt no s'i adelita:
quant pren delit, l'imaginar lo y porta
pel gest, que tal pensament me reporta
que tot mi·nsemps per ella tota·m cita.
En amagat, Amor en mi fa obra;
no trob rahó per qué tant la cobege,
e lo que veig no basta que pledege
tal heretat, de la bossa tan pobra.
Algun temps fon amar ço que desalta,
no a la carn, mas per fer Amor falta.
Axí com és torbat algun bon metge
com del malalt lo mal no pot conéxer,
e veu bon polç e sa vida decréxer,
ab bon cervell, cor, ventrell, melsa, fetge;
dels vuit senyals mortals qu·Ypocràs posa,
no·n veu algú e sa vida s'abreuja;
ne pren a mi, qu·Amor en mi alleuja
e no sé hon que·m degués fer tal nosa.
Puix que no ull amar ne amat ésser,
com és en mi de Amor lo seu ésser?
Sí co·l malalt que sobre si vol veure
com li sdevench son accident de febra
-diu que menjant carn de bou o de lebra
o per fredor o per mal·aygua beure-,
e no veu res que per l'accident baste,
de que·l cové en gran sospita caure,
ne pren a mi, que no puch juhí traure
quin delit és lo que d'amor yo taste.
No és en carn, e la carn mi enclina:
entra per l'ull e·n lo tot d'ella fina.
Axí com és bella una persona
tota ensemps, e no en parts jutjada,
e no·s veu bé perqu·és tal estimada,
puix no ha res qu·als bells natura dóna
-en àls està que·l cors li acompanya,
ço és lo gest qu·en tal cas l'ull engana-;
Amor pel gest cors leig amar me mana,
tant qu·en mi veig speriença stranya:
si·l pens en parts, la pensa d'ell·aparte,
e quant la veig o toch, sens alt no·m farte.
Quant yo m'acort de res qu·en ira·m torne,
si poca és, lo meu desig s'esforça,
e si és gran, la ira·n mi pren força
que no ymagín qu·en amor yo retorne.
Dubte'm que am, puix son bé no desige,
ans ve a temps que sa mort no m'és crua;
no prench delit en res de l'amor sua
e·m plaurà bé que d'ella yo·m fastige.
Ab tot açò mon delit és en ella,
prenent-l·en parts per lo tot de aquella.
Tornada
Amor, Amor, yo·m done maravella
de vostres fets, si degú·s maravella.