En aquell temps sentí d'Amor delit
En aquell temps sentí d'Amor delit pot tenir els següents significats:
- En aquell temps sentí d' amor delit, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- En aquell temps / senti d'amor delit, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions
modificaEn aquell temps sentí d'Amor delit
quant mon pensar mirà lo temps present;
lo venidor no·m portí en esment,
e lo passat fon lançat en oblit.
Ja no farà mon sentiment dormir
qu·en lo començ ignor sa mala fi;
tals fets Amor sol aportar ab ssi
que tots sos béns en dol han convertir.
Lo bé d'Amor clar demostr·ab lo dit,
a l'amador, lo mal qui l·és vinent;
és hun senyal que no pot ser mintent;
donchs en lo goig se troba entristit.
Qui és content és molt prop d'avorrir
en pus breu temps que de vespr·a matí;
grat, sobregrat e cambi·s favorí,
e ranc és dret, no·l plau bregues partir.
Lo desijat pler se volta en despit,
no té loch ferm d'Amor lo sentiment,
sos torns é vist assats complidament,
e veig aquell de mil colors vestit.
Detràs ell va contínuu penedir:
tal seguidor no·l viu mentre·l seguí;
ab los ulls cluchs detràs sos peus aní,
guiant-m·en part on tart poguí exir.
Sí com lo jorn va primer que la nit
e d'ella és hun cert demostrament,
va lo delit d'Amor primerament;
dolor aprés no·l vol haver jaquit,
havent poder de tota res delir
que ab sa llet dolça delit nodrí;
tot ço que naix, delit ho consentí
e corromp ssi per estrem dolorir.
Dels mals d'Amor que trobadors han dit
no·n sé pus fort que son gran mudament;
lo ferm estat no dura longament,
seguint aquell hun novell apetit.
Ffahent jaquir ço que vol hom seguir.
mon apetit vol ço que no volguí:
volent amar, ladonchs yo avorrí,
e, no volent, amí sens consentir.
Certs mals d'Amor per sa colpa he dit;
altres ne són Fortuna malmirent,
cassos portant d'on ve departiment,
donant enyor y entr·alguns met oblit.
La mort breument Amor port·a morir,
jaquint dolor a·aquell que no morí,
e lo qui mor no tem final juhí,
per gran dolor forçat d'Amor partir.
Los fets d'amor no puch metr·en oblit:
ab qui·ls haguí ne·l loch, no·m cau d'esment;
no puch sentir com los era sintent;
on seny no·teny, no és per seny sentit.
Lo meu recort a mi no pot suplir
dar lo delit que per Amor sentí;
perdent lo tast que per Amor tastí,
a poch instant lo delit viu fugir.
Ab la rahó algú no ha sentit
lo mal d'Amor o lo delit que·n sent;
en altre loch ha son sitiament
y és ja en mi alterat y marsit.
Quan altres béns yo veig de mi fugir,
enyor aquell que temps fon que·m fugí;
puys que lo loch d'Amor en mi fallí,
Amor en mi no troba on tenir.
Tot mudament és verament fallit
e d'Amor és lo seu sosteniment,
car derres l'om no pot ésser content
si·n hun estat Amor lo té stablit.
Si fermetat Amor fa defallir,
com portarà res ferm Amor en ssi?
Donchs, si Amor en fermetat fallí,
raó és gran puys no ferm l'à tenir.
Tornada
Amor, Amor, temps és de penedir,
sí que, vehent, no·s gire mon camí;
lo vostre bé fastig porta prop ssi,
o tal dolor que sab prou qui u sab dir.