¿Qué m'ha calgut contemplar en Amor
¿Qué m'ha calgut contemplar en Amor pot tenir els següents significats:
- ¿Que 'm ha valgut contemplar en amor, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Que'm ha calgut / contemplar en amor, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions modifica
¿Qué m'ha calgut contemplar en Amor,
e bé sentir sos amagats secrets?
De mos treballs quins comptes me són fets?
Vanament he despesa ma dolor:
tot lo meu seny, franch arbitre, l'é dat;
lo meu jovent, servint ell, he despés;
fins a present no me'n ssó may représ,
preant hun mal per bé gran estimat.
Un gran voler ha tengut mi cegat,
e fins haver en vós esperiment,
molt he tardat en sentir lo que sent;
enyor lo temps que no pot ser cobrat.
En tot aquest no·m puch d'Amor clamar,
sinó de vós a qui he bé volgut;
haveu-m·entés e mal guardó retut.
Qui és lo dolç que dona vol amar.
Si·nteniment ha volgut Déu mostrar
en don·al món, d'aquell no freturau;
sí Déus és ver, del meu no us desaltau:
en calitat ab mi us veig acordar.
Penssar no puch que lo vostre voler
volgués may res per mi no fos complit,
e sia·ntés ací aquell delit
que·ls amadors de carn han llur esper.
Aquell delit que l'arma pot haver
en contentar en Amor sa gran part,
per mon sentir regles n'é dat e art
als amadors freturants de saber;
e vós he vist exir de vostre seny,
en mi prenint delit y en tot mon dir,
e véyeu clar aquell jamés fallir,
ans mon voler en més que·ls dits ateny.
Si·l fort castell gent d'armes lo costreny,
com segur lo burch sens mur ne vall?
E si en vós la fermetat defall,
no és al món algú d'açò no reny.
Com porà·mar qui no és entenent?
Com serà ferm lo qui és tremolant?
Vós entenent, ferma, vós variant,
de tot dich ver, mas de ferma yo ment.
D'altres amors só més que penident,
lo remembrar tinch en abusió;
en cap orat he cerquada rahó,
y enteniment on Déu may no u cossent.
Lo bon voler cerquí, no sabent hon;
los apetits he trobat en molt loch,
durant aytant com lo veur·e lo toch,
mas, yo absent, no , sí Déus me perdon.
¡O amadors, recort-vos lo que fon
de tots aquells qui primer són passats,
los desgradats casos d'amor estats
y els mals tan grans qu·en gestes escrits són!
Ressemblant és a fort pluja d'estiu,
portant remor de trons, mostrant relamps,
y en poch espay los grans barranchs e camps
aygua no han que trameten al riu.
¿Quals són aquells amadors que yo viu
que de amor durable porten jou?
Fort voler, cech, molt poch durant, los mou,
ço que volrran llur apetit desdiu;
puys res, en part, no toquen de virtut,
e l'esperit part no té·n sos delits:
vehent, toquant, llurs desigs són complits
e tal voler és tost fart e vençut.
Qui en amor és ben apercebut,
sab que jamés dona tench voler ferm:
cor deshonest y enteniment enferm
los toll Amor e no l'an percebut.
Com res del món sens honestat no dur,
e delitar sens entendr·om no pot,
e dones han poqua part de tal dot,
Amor no pot en elles fer atur.
L'animal brut serà molt pus segur
d'est appetit que dona no serà,
car solament en l'acte se mourà,
sentint aquell qui·n lo plaer l'à dur;
ella, penssant en algun passat cas,
mourà·ppetit en fet luxuriós,
e son voler és aytant desijós
tant quant en ell més se adelitàs.
Puys en tal fet dona de tant sobràs
l'animal brut, membrant aquell abús,
rahó d'amor pot muntar l'om tant sus
que son voler d'amar no freturàs,
fforjant tals dits, continences e fets
que l'espirit perfet amor concep,
e tals que·l cors jau en cadena y cep,
sí qu·és ben dit ells en amar perfets.
Per honestat dona no tench estrets
los seus volers, qua aquells no complís,
mar per haver por que, si·n ells fallís,
no rebés dan o menyspreu ser-li fets.
Gloriejar en llur ben fet en sse
los és deffés: tals les ha fetes Déu;
lo prim motiu és lo maestre seu,
e cor pauruch, d'on bé, si an, los ve.
Graesch a Déu faent-me tant de bé
que mon voler no·s dellita·n llur cor,
hoc en lo cors, e no·m dupte que·n plor,
car per son preu yo só cert que n'hauré.
Lur cap no val, perque no y ha cervell,
tot l'àls és bo segons a qué serveix:
linatge d'om, mijançant elles, creix;
lur ésser fon per aumentar aquell.
Tornada
Maldich lo temps que fuy menys de consell,
dones amant més que a mi mateix;
ama-les tal qui bé no les coneix,
e yo·m confés que fuy lo foll aquell.