¿Qui·m tornarà lo temps de ma dolor
¿Qui·m tornarà lo temps de ma dolor pot tenir els següents significats:
- ¿Qui 'm tornará lo temps de ma dolor, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Quim tornara / lo temps de ma dolor, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions
modifica¿Qui·m tornarà lo temps de ma dolor
e·m furtarà la mia libertat?
Catiu me trob, licenciat d'Amor,
e d'él partit, tot delit m'és lunyat.
Sí co·l senyor avorreix lo servent,
que null castich ne càrech li vol dar,
axí Amor me da bandonament,
que son poder en mi no·l plau mostrar.
En ira stà de Déu lo peccador
com en est món treball no li és dat;
dels béns de Déu no sia sperador:
no ha lloguer qui no ha treballat.
Axí, d'Amor qui no sent lo turment,
en sos delits no·s cure delitar;
tot amador prenga·n açò esment:
que sens tristor no·s pot molt alegrar.
Dolor és gran de tot fin amador,
com desesper li és davant posat;
mas, per mercé, amor l·és donador
que d'esperar delit no és lançat;
goig e tristor li estan de present,
esper e por luny li volen mostrar
son mal ho bé, dels quals hu tostemps sent,
e lo que pert aprés torna cobrar.
Aprés lo mal, qui sent de bé sabor
no pot ser dit del tot malahuyrat;
lo past d'amor no ha tant·amargor
que sus tot dolç no sia stimat.
De tal sabor no·m conech sentiment,
e pus amarch que fel he de gustar,
car yo sofir dolor d'enyorament
ne veig camí per algún bé sperar.
Qui d'Amor fuig, d'ell és encontrador,
e yo qui·l cerch dins mi, no l'he trobat;
en lochs lo veig difamat per traydor,
e fuig de mi qui l'é més qu·altr·honrrat.
Yo no·l deman dona·n lo món vivent,
mas que dins mi ell vulla reposar;
sembla la mort, qu·encalça lo fugent
e fuig d'aquell qui la vol encontrar.
Cremat vull ser d'Amor per sa calor,
car dins son foch yo·m trobe refrescat,
sí com lo sant, havent en Déu ardor,
en son turment se troba consolat.
Tant quant Amor és fort y en mi potent,
lo seu delit prop mi sent acostar;
si·l trob escàs, altre m'à fer content,
fora de mi mon delit he trobar.
Aytant pot fer d'Amor sa gran favor,
que bastarà fer que l'enamorat
no·l toquarà esperança ne por:
tant estarà en goig present torbat!
Yo·m só·blidat havent tal sentiment;
propri·s a mi tal estat desijar;
a l'ignorant desig no·l ve·n esment,
enemich és de Amor ignorar.
L'ome no pot ser al món vividor,
si de humor mal serà netejat;
lo bo y el mal conserven la calor
d'om radical, que sens ells és gastat.
Axí d'Amor, qui lo seu mal no sent,
no pot en ell sa passió durar:
desig lo té, qui·s de bé falliment,
y ell bé atés, tal desig ha cessar.
Tornada
Amor, Amor, yo só ver penident
com de ingrat vos he volgut reptar
per no trobar loch a mi convinent;
és lo defalt com yo no pusch amar.