Axí com cell qui desitja vianda

Axí com cell qui desitja vianda pot tenir els següents significats:

Altres versions

modifica

Axí com cell qui desija vianda
per apagar sa perillossa fam,
e veu dos poms de fruyt en hun bell ram,
e son desig egualment los demanda,
no·l complirà fins part haja·legida,
sí que·l desig vers l'un fruyt se decant,
axí m'à pres dues dones amant,
mas elegesch per haver d'Amor vida.

Sí com la mar se plany greument e crida
com dos forts vents la baten egualment,
hu de levant e altre de ponent,
e dura tant fins l'un vent ha jaquida
sa força gran per lo més poderós,
dos grans desigs han combatut ma pensa,
mas lo voler vers hu seguir dispensa;
yo·l vos publich: amar dretament vós.

E no cuydeu que tan ignoscent fos
que no vehés vostr·avantatge gran;
mon cors no cast estava congoxan
de perdre loch qui l'era delitós.
Una rahó fon ab ell de sa part,
dient qu·en ell se pren aquest·amor,
sentint lo mal o lo delit major,
sí qu·ell content, cascú pot ésser fart.

L'enteniment a parlar no vench tart,
e planament desféu esta rahó,
dient que·l cors, ab sa coomplexió,
ha tal amor com un lop o renart;
que lur poder d'amar és limitat,
car no és pus que apetit brutal,
e si l'amant veheu dins la fornal,
no serà plant e molt menys defensat.

Ell és qui venç la sensualitat;
si bé no és en ell prim moviment,
en ell stà de tot lo jutgament:
cert guiador és de la voluntat.
Qui és aquell qui en contra d'ell reny?
Que voluntat, per qui·l fet s'executa,
l'atorch senyor, e si ab ell disputa,
a la perfí se guia per son seny.

Diu més avant al cors ab gran endeny:
"Vanament vols e vans són tos desigs,
car dins hun punt tos delits són fastigs,
romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny.
Ab tu mateix delit no pots haver:
tant est grosser qu·Amor no n'és servit;
volenterós acte de bé és dit,
e d'aquest bé tu no sabs lo carer.

Si bé complit lo món pot retener,
per mi és l'om en tan sobiran bé,
e qui sens mi sperança·l reté
és foll o pech e terrible grosser."
Aytant com és l'enteniment pus clar,
és gran delit lo que per ell se pren,
e son pillart és suptil pensamén,
qui de fins pasts no·l jaqueix endurar.

Tornada

Plena de seny, no pot Déu a mi dar,
ffora de vós, que descontent no camp;
tots mos desigs sobre vós los escamp;
tot és dins vós lo que·m fa desijar.

Font: Blog personal DMRQ, sine data



  Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)