Si Déu, del cors, la mi·arma sostrau

Si Déu, del cors, la mi·arma sostrau pot tenir els següents significats:

• Si Deu del cos la mia arma sostráut, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
• Si deu del cos / la mia'rma sostrau, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.

Altres versions

Si Déu, del cors, la mi·arma sostrau,
no·m planyeran sinó mos cars parents,
car mos amats no·m són tan benvolents
qu·en aquell cas no·ls calga dir: "Plorau!"
Escàs loguer és dat a mon treball
com no só plant de pena sostenguda,
e si rahó pot ésser coneguda,
culpa no han, puys bon voler los call.

E d'acò·m planch e quedament treball,
e dins mi plor e calle com a mut,
e fir-me cell qui·m degra sser escut,
trencant mon cor, e crit de mi no sall.
D'Amor ho dich, qui·m trenqua lo pensar
que per null temps seré per vós amat,
e per açò yo·m trob desesforçat
car tot assaig se causa d'esperar.

Dels amadors me vull ben informar
on és amor en desesperat cor,
e si és viu, per que de ffet no mor,
com per amor no pot amor mostrar.
No diré pus; mas contenple cascú
l'estat d'aquell qui en tal cas se veu.
Mas, guay de mi!, que tot lo cas és meu;
donchs no deu ser que no·m plore algú!

Los mals d'amor són pochs al juhý comú,
car en pochs cau aquesta passió,
e tal dolor no la sent rahó;
sinó a ssi, no pot jutjar algú.
Aquell coneix la dolor de la mort
qui·n forca és, volent-li donar volta,
e cell qui ha sa vida·n delits bolta,
e tal dolor no pot fer bon report.

És veritat: si portam en recort
que molts passats morir ne sostengueren,
conexerem quanta dolor hagueren
puys que morir los fon millor soport.
Sens causa gran null acte gran se fa;
per ço cascú pot haver conexença
que l'hom havent de mort poqua temença,
tan foll gosar gran dolor lo portà.

Metg·en lo món saber no li bastà
sentir lo mal que lo malalt soferta,
mas per senyals en la part descuberta
porà jutjar l'om en quin punt està.
Enaxí·n pren a l'hom d'amor puncell;
no pot sentir passió, mas veu l'acte
d'ayçell qu·en ssi porta lo gran caracte
d'Amor, qui may contra ssi vol consell.

Sí com empeny balesta lo quadrell
aytant com pus la sua força basta,
la voluntat de l'hom o dona·s casta,
tant quant Amor sa força stén en ell.
En contr.Amor no valgué saviesa;
si no David se'n fóra bé deffés,
e savis molts no hagren tant amprés
si contr·Amor valgués alguna.mpresa.

Tornada

Plena de seny, per no ésser entesa
la mi·amor porà scapar sens mèrit;
e sab-me greu, com ho haureu demèrit
per mon parlar no faent-la-us palesa.

Font: Bloc personal DMRQ, sine data